dijous, 18 de juny del 2015

EL BUDDY I EN MUSTAFARI

● El Buddy és un cadell de gos, i en Mustafari un noi negre. El cadell de gos procedeix de la pròspera Nova York i el noi negre fuig de l’infern del Darfur, al cul del Sudan. Tots dos, per tant, són immigrants als qui l’hospitalària Europa barra la porta d’entrada. El cadell de gos està retingut a l’aeroport del Prat perquè li falta un chip, i el projecte d’home sudanés a tocar del passeig marítim de Ventimiglia, perquè és un noi negre pudent que vagi o vagi, farà més nosa que servei. El simpàtic Buddy passarà una qua-rantena daurada en un centre veterinari de luxe, abans de ser acceptat amb els braços oberts per la societat catalana, mentre que el repel•lent Mustafari ahir va ser desallotjat per la policia italiana, junt amb altres desenes d’immigrants, d’unes roques costaneres als afores de Ventimiglia, a la frontera de França. El Buddy ha aparegut a les primeres planes de tots els diaris, i algunes televisions inclús li han fet un lloc en les tertúlies perquè, diuen, és un gos que es fa estimar. En Mustafari, en canvi, és un més dels anònims immigrants, que agafant-se els uns als altres per protegir-se de la policia que els vol desallotjar de la roca on s’han arrapat per sobreviure sota el sol i esperar, sap a hores d'ara què ningú l'estima. El Buddy ja té el chip implantat i la seva vida de gos resolta, com si fos un més de la família humana que l’acollirà.


● Després d’una setmana de desconcert a les cancelleries europees - davant el drama humanitari dels milers de persones que fugen de Sudan, Eritrea, Somàlia i de molts altres llocs, on la misèria i la guerra no permet viure a les persones ni com gossos - ara només a les autoritats comunitàries els preocupa que se'ls hi prenguin les empremtes dactilars i s'identifiquin totes les desferres humanes que supliquen afecte i asil, morts de gana a les fronteres protegides per centenars de gendarmes. Potser després d'aquest triatge decidiran les quotes de carn de refugiat que li toquen a cadascun dels socis del club europeu - els quals per cert ja han deixat clar que no volen veure més immigrants pobres ni en pintura - i com es paga entre tots el cost del retorn de l'excedent humà al lloc d’origen per la via més ràpida possible. En Mustafari potser encara no se n’adona del futur negre de la seva aventura desesperada, però si en sàpigues tots els detalls del drama no seria estrany que volgués canviar la seva sort per la del cadell Buddy, i passar la resta de la seva vida com un gos de casa bona.                        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada