ESTUDIAR PER A VOLUNTARI

A Catalunya, el voluntariat va prenent força i consolidant la seva presència progressivament, i com a conseqüència de la crisi, moltes entitats socials han notat un augment de la solidaritat i un nou perfil dels que hi volen fer tasques de voluntarietat, allunyant-se de l’estereotip predominant anys enrere: el de dona d’entre 51 i 65 anys, amb estudis de secundària, s’ha ampliat a gent a l’atur i universitària. De fet, Catalunya disposa d’un voluntariat i d’un teixit associatiu - envejat a la resta de l’Estat - que ha estat la resposta decidida de la societat a la tebiesa de les institucions oficials, entomant la iniciativa de pal•liar determinades necessitats que cap instància governamental atenia o només tractava de manera deficient. Però aquí inclús hem anat més lluny, impulsant un programa de dinamització a través de l’Escola de Formació del Voluntariat, que promou la preparació i la formació del voluntari, facilitant-li coneixements, habilitats i actituds que permetin situar, qüestionar i renovar l’oferta, amb l’objectiu de donar resposta a les noves necessitats detectades en la realitat social que ens envolta; la principal: el risc d’exclusió que degut a la crisi tantes persones i famílies senceres pateixen. El treball del voluntari evidentment es pot perfeccionar mitjançant formació específica, però s’ha de reconèixer que la fusta amb que s’han de congriar els valors del voluntari – solidaritat, sentit de la justícia social, participació cívica, compromís, respecte i diàleg -, a Catalunya la tenim de molt bona qualitat. Per exemple, hi ha censades 7.500 entitats socials, que configuren l'anomenat tercer sector social. Són entitats privades, sense afany de lucre, que treballen per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col•lectius més vulnerables d’aquest 30% de població pobra que Catalunya té, malgrat la propaganda oficial del govern central es vanti d’anar millor i de que demà tornarem a ser els reis del mambo. Gràcies als voluntaris, al país la convivència no s’ha degradat més, però aquesta contribució a la pau social no es mimada com es mereix, i a vegades ni reconeguda, des de l’administració que, massa sovint, sembla que determinat voluntariat li faci nosa, perquè posa en evidència la poca sensibilitat d’uns governants que en plena sotragada de la crisi han prioritzat els beneficis de les oligarquies al benestar de les persones. I vés a saber el número exacte de persones anònimes que dediquen una part del seu temps a dur a terme una acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar-ne res a canvi. Potser si les bíbliques Sodoma i Gomorra haguessin tingut una xarxa de tantes bones persones, aquell Déu impresentable no les hagués arrasat amb l’excusa que no hi trobava persones honestes.