DELS CONCURSOS DE FEL.LACIÓ A LA "DROGA DEL CANIBAL"

Ahir, uns quants varen esquinçar-se les vestidures, escandalitzats amb la notícia que una discoteca balear omplia l’establiment organitzant concursos de fel•lacions, quin premi consistia en gaudir de barra lliure tota a nit, la qual cosa suposa que l’exercici s’havia de practicar seré, ja que si no el premi en qüestió no tindria cap al•licient. Una notícia com aquesta, sempre és ben rebuda per aquells que es guanyen la vida fent barrila de l’actualitat i ahir tothom es va despatxar a gust, amb més o menys encert, sobre “fins on hem arribat” en la degradació moral i la pèrdua de valors, malgrat també hi va haver qui va discrepar de la condemna generalitzada i va sortir amb el ciri trencat de la llibertat per justificar una aberració. En general, però, es donava per descomptat que aquesta original forma de promocionar un negoci nocturn era una excepció, localitzada en un lloc determinat de Mallorca; a mitja tarda ja es va saber que a Hospitalet, amb cartell inclòs, es promocionava un altre local a base de premiar la resistència humana fent “mamades” a dojo i en públic. En aquest cas, com que se suposa que per fer una exhibició tan porca s’ha d’estar ben col•locat i mamat, el premi no era la barra lliure. sinó una més prosaica recompensa en metàl•lic: 300 euros.  Avui, potser ja en tindrem coneixement d’algunes altres “iniciatives empresarials” dels senyors de la nit, sinó exactament iguals bastant semblants, pel que fa a estimular els més baixos instints d’una part de la societat, que està tan malalta d’anèmia de valors que li va el morbo de matar el temps emborratxant-se, experimentant estimulants cada vegada més barats i d’efectes més devastadors, com aquesta “droga del caníbal”, que un altre camell emprenedor ofereix, de moment, en pla de degustació a una clientela disposada a “anar més lluny”. El problema és que tota aquesta campanya de seducció perversa d’una part, cada dia més important, de la joventut que freqüenta els caps de setmana els ambients d’oci, no es fa a les catacumbes sinó que hi ha un pilot de gent, en principi normal, que n’està assabentada i que per no buscar-se complicacions mira cap a una altra banda. I si un dia un pobre desgraciat policia ha d’intervenir per reduir un consumidor de “caníbal”, no li arrendo la mala sort: si ho arriba a aconseguir sense prendre mal, mil dits l’assenyalaran com a torturador, mentrestant la màfia que mou i domina aquest mercat tan lucratiu, es barrejarà amb l’establishment com si fossin uns angelets i uns pròspers homes o dones de negocis. Uns negocis que deixen molts de diners; però perquè la roda engegui i no pari, també és necessita molta inversió. Els governants que han intentat, més o menys tímidament, desmantellar el “tinglado” ara sembla que han canviat d’estratègia: ja que és mou tant de diner a les clavegueres, en Montoro i d’altres espavilats opten per tallar una part del pastís legalitzant-lo sense tenir manies. Tant li fa si després de rebre un certificat de bona conducta fiscal, segueixen cruspint-se els valors més bàsics de la societat que puja, fent-li creure al jovent que per triomfar a la vida, no s’han de tenir tants de prejudicis com ensenyen a les esglésies o a les escoles.