EMBOLICAR LA TROCA PERQUÈ SÍ

Qui us sembla que perjudica més la societat, el mentider barroer i descarat, el que diu mentides pietoses o el que enverina l’ambient amb mitges veritats? A mi, francament, els que em fan més ràbia i por són els darrers. El mentider compulsiu, en un moment o altre la vessa i queda atrapat en la seva pròpia trampa. El que emmascara la veritat perquè aquesta no sigui tan dolorosa, després de tot ho fa a fi de bé, no per malícia. Però el que va escampant mitges veritats és el més perillós a la meva manera de veure, perquè el propòsit que el mou a actuar com un fals, no és honest sinó recargolat, tèrbol i traïdorenc. La majoria de les vegades, la seva conducta esbiaixada obeeix al principi de l’embolica que fa fort. Si aquest mètode s’utilitza en els negocis malament rai, però si se’l fa servir com estratègia política als mitjans de comunicació o a les xarxes socials, la confusió que crea escampar entre la ciutadania brames pot tenir greus conseqüències, no només en quan a empastifar i enrarir la credibilitat de persones que fan nosa, sinó fent versemblants un munt de sospites insinuades sense faltar del tot a la veritat, però passant-li el ribot per deformar-la en profit d’interessos que fan fàstic, a vegades pagats des del propi poder amb els fons dels rèptils. I aquest virus sol atacar més quan un poble està empantanegat en alguna cruïlla important de la seva història, com ara nosaltres amb el sobiranisme. Pensem-hi i potser així entendrem més d’un embolic.