ELS MIRACLES I JOCS DE MANS DE LA FÀTIMA

Per culpa de fantasmes com la ministra Fàtima Báñez jo m’he tornat agnòstic políticament parlant, camí de convertir-me en un descregut integral. Servint-se de la trona del PP ha fet una aparició pública a Huelva i ha promès a la parròquia de fidels que si som bons minyons descongelaran les pensions, apujant-les mig punt per sobre de l’IPC. Això si, primer cal que fem penitència i dejuni, per tal de reanimar l’economia comatosa, condició indispensable perquè el miracle es faci realitat en tota la seva pompa. Tenint en compte que en persistir la situació de dèficit per operacions no financeres, de la guardiola de les pensions contributives de la seguretat social aquest juny s’han hagut de manllevar 5.500 milions d’euros per complir amb la paga extra - deixant el saldo per sota dels 50 mil milions, tot sigui dit -, i que l’increment d’altes a la seguretat social si bé no es pot negar en termes aritmètics absoluts, pel que fa a recaptació neta en cotitzacions els resultats són més aviat galdosos, com a conseqüència de la nova contractació permesa per la reforma laboral que al rebaixar salaris ha deixat les bases de cotització a nivells del 2007.  D’altra banda, el Fons de Reserva invertit pràcticament en deute públic espanyol – una pràctica que qualsevol escola de negocis desaconsella, perquè  els ous no s’han de posar mai tots en el mateix cistell -, ha generat uns rendiments nets durant els primers sis mesos del 2014, de 995,64 milions d’euros. És a dir, encara no una quinta part de la bestreta que s’ha hagut de treure de la guardiola aquest juny. És més que evident, doncs, que el govern necessita un miracle per a presentar-se a les properes eleccions traient pit davant un col•lectiu de pensionistes que representem més d’una tercera part de l’electorat. Per aquesta raó, suposo, s’han encomanat a la seva Fàtima particular, però em sembla que la ministra ho té pelut per estar a l’altura de la marededéu, considerant que la dona no és portuguesa, sinó andalusa “rociera”. I malgrat una també ministra andalusa, en aquest cas socialista, la Magdalena Álvarez, va repetir el miracle dels pans i els peixos en acumular, sent com era una socialista practicant i de rosa al puny, una fortuna personal suficient de sobres, en immobles i comptes corrents, per a cobrir una fiança civil de 29,5 milions d’euros, per la seva responsabilitat en el fastigós escàndol dels EROS. La Fàtima del PP hauria de saber que als vells i a els nen no se’ls hi poden fer promeses de fum, ni fent un miracle ni tripijocs, perquè no es traurà del darrera els indignats, tibant-li la brusa. Tanmateix, el problema de que no arribin les misses per pagar les pensions contributives és degut a que els legisladors no fan els canvis estructurals necessaris, entre d’altres raons perquè volen seguir mantenint els seus privilegis i no estan disposats a perdre, per exemple, que amb diferents martingales legals entre un 21 i un 36 per cent dels seus ingressos bruts no tributin a Hisenda o que diputats i senadors en tinguin prou amb 7 anys de serveis com a parlamentaris per tenir dret a una pensió que els altres ciutadans treballadors han de suar durant 35 anys, com a mínim. En resum, perquè vostè m’entengui senyora Fàtima, si és que em llegís, sense necessitat de traductor: “a otro perro con este hueso”.