Follow by Email

dijous, 24 de juliol de 2014

ENS HAUREM DE REPENSAR ALLÒ DE "MADRID ENS ROBA" ?

Feia dies que no us parlava de les tertúlies de la meva barberia, però avui no em puc estar de reproduir-vos la saragata amb que m’ha rebut en Manel, així que m’ha vist treure el nas per la porta del seu establiment. Com que en aquell moment només hi eren ell i el dependent, s’hi ha ben abonat, llamp me mau!

     -“Què – m’ha endinyat sense compliments – ara s’hauran de menjar amb patates la cantarella de Madrid ens roba, no? Tanta conya amb l’espoli de tres-cents anys, i ara resulta que per espoliats, els madrilenys... D’acord, els catalans també hi deixen pèl en el repartiment de la virolla, però els de Madrid més i potser, ja que tant t’agrada reflexionar, podries fer un esforç i tenir el detall de reconèixer-ho”.

En Manel no és de Madrid ni es diu Manel, esclar, sinó Juan-Manuel i els seus avis varen venir d’un poble d’Almeria, fa cinquanta i pico, de fet ell ja va néixer aquí. I quan vol parla un català sense rebrecs i quan a la barberia algú bescanta Catalunya la defensa com si fos de la ceba, per això vol que li diguem Manel; però quan s’ensopega amb algú de la ceba de veritat és tot un altre i fins i tot li agafaries tírria, si no li coneguessis el vici de riure-se’n del mort i de qui el vetlla quan es tracta de política. Ara bé, sap parar a temps la conya si veu que l’altre no li segueix la beta i s’empipa de veritat. En Manel es pot mofar de la política i dels polítics en general, però mai es ficarà amb les persones ni amb els sentiments. En resum, que tota aquesta andanada pamfletària amb que m’ha donat el bon dia me l’he presa com un repte dialèctic i una incitació a la polèmica, però em sembla que aquesta vegada li he tornat la pilota com no s’ho esperava pas:

    -“ Què no saps l’ultima notícia? En Rajoy ha convocat el gabinet de crisi perquè varis diputats autonòmics de Madrid volen demanar-li formalment que autoritzi una consulta perquè els madrilenys puguin decidir si, en vistes de l’espoli financer a que els sotmeten la resta dels espanyols, tiren el barret al foc d’una vegada i declaren Madrid un estat sobirà d’Europa... Diuen que a tenor dels resultats de les balances fiscals, segons els càlculs indiscutibles dels sapastres contractats per en Montoro com experts independents, hi tenen més dret que no pas els catalans, als quals només ens roben la meitat que a ells”


En Manel, us ho ben juro, encara riu ara. I és que si no ens ho agafem a tall de conya, prendrem mal. Nosaltres anem a la nostra i deixem que a Madrid es vagin entretenint jugant a nyaus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada