ELS PATAFIS DEL FROP, DEL FÒRUM I DE LA "FERIA" D'ABRIL

En teoria, el FROP tenia de sanejar unes Caixes que havien fet l'ànec mitjançant una injecció de 108 mil milions d’euros i, després de rentar-les-hi la cara i el cul si convenia, posar-les a subhasta per a recuperar la borratxera de calers tirats a la bassa i que no es comptabilitzessin a benefici d’inventari. Però resulta que des de la primera fins a la darrera d’aquestes operacions a penes s’han recuperat engrunes – exactament un 2,86%, segons testimoni del Banc d’Espanya –, de l’enorme inversió inicial; l’adjudicació, per exemple, de Catalunya Banc al BBVA suposa una pèrdua d’11.839 milions d’euros, els quals com sempre pagarem entre tots els masegats ciutadans d’aquest país. Quan el govern va decidir rescatar la banca de la crisi enlloc de fer-ho amb les persones, es va omplir la boca de promeses temeràries sobre la total amortització dels capitals manllevats, en base als hipotètics beneficis que s'obtindrien de les vendes dels actius suposadament sanejats. Però tot plegat era la repetició del vell conte de la lletera, com ja havien pronosticat amb escreix tots els economistes que no tenien parada menjadora governamental. I encara no se sap quin serà el balanç final de les pèrdues generades per SAREP (el banc dolent) ni per tot aquest gegantesc embolic de Bankia. Diguin el que diguin tots els homes del president, aquest negoci del rescat bancari ha resultat pitjor que el d’en Robert amb les cabres i els plats trencats els pagarem amb més sacrificis i retallades els de sempre. Esclar que no sé de què coi ens estranyem, després que transcorreguts 10 anys des d’un altre patafi monumental com el del Fòrum de les Cultures, la Sindicatura de Comptes ha trobat irregularitats a manta en un muntatge que va costar a Barcelona 240 milions d’euros. Després de deu anys es podran demanar responsabilitats als culpables d’un delicte de malversació de fons públics? Perquè si aquest patafi ja hagués prescrit, potser qui hauria de explicar aquesta negligència serien els auditors per agafar-s'ho tant a la fresca. I per acabar-ho d’adobar, els nous administradors de la Fira d’Abril versió catalana, han passat comptes de l’administració i han repartit benèfics als firaires. El sarcasme de la notícia és que durant 43 anys els anteriors responsables de la FECAC (Federació d’Entitats Andaluses de Catalunya), no els hi va lleure de fer aquest exercici de transparència imprescindible quan hi ha diner públic pel mig i en aquesta Feria totes les administracions hi havien buidat el sac per conveniència i buscar-hi rèdits polítics. De fet, la fiscalia fa mesos que s’entreté investigant una possible malversació continuada, però per molt que es tregui la son de les orelles, tots aquests controls arriben a misses dites. Com deia el meu avi en situacions semblants, quan era mort el combregaven.