EL CAS DELS 44 AL QUI FALTA UN BULL D'ÈTICA

Dispenseu-me el vocabulari escatològic que em veig obligat a emprar avui, però no sé com dir fi, i que se m’entengui, que la merda quan més es remena més put. I que aquesta tifa que la darrera setmana s’ha descobert a la Federació de Municipis Catalans, a còpia d’anar-la remenant, està empudegant de mala manera l’ambient, per si ja no tinguéssim prou els ciutadans de disgustos per pair. Encara sort que l’escàndol esquitxa gent de quasi totes les tendències, perquè com a mínim ens estalviem l’espectacle de presenciar un linxament sense miraments, si els alcaldes enxampats fent maleses haguessin estat de la mateixa família política. Ara bé, com que la majoria dels partits llepen, el repertori d’excuses i d’explicacions que s’han inventat, fins i tot resulten pintoresques i d’una ingenuïtat incomprensible, en persones que tan sovint es vanten de “no mamar-se” el dit. La tifa que s’ha trobat a l’armari de la Federació ja estava seca, perquè l’havien deixat allí gairebé fa dos anys; però enlloc de netejar i desinfectar l'armari s’han posat a remenar la merda tant, que la flaire s’ha tornat insuportable. De moment, qui ha pagat els plats trencats ha estat un càrrec de confiança, que ja ha estat rellevat d’aquesta responsabilitat (tot i que segurament tornarà al seu antic destí administratiu, com si no hagués passat res), mentrestant els polítics en entredit han tingut reaccions de tota mena: uns, amb evident mala consciència, s’han precipitat a tornar uns ingressos presumptament indeguts; d’altres, han convocat rodes de premsa per donar explicacions que enlloc d’aclarir la qüestió l’han complicada una mica més; i en Manel Bustos, ha presentat la dimissió de tots els càrrecs i s’ha retirat de la política. Massa esquerdes per un pet que s’ha volgut fer veure que era insignificant. En principi, la irregularitat de que se’ls acusa és d’haver-se embutxacat diners en concepte d’indemnització per despeses de quilometratge, que en realitat eren sou perquè, entre d’altres anomalies formals, no existeixen comprovants detallats d’aquestes despeses, sempre idèntiques tots els mesos de l'any, incloses les vacances. No se n’ha tret l’aigua clara, perquè hi ha justificacions per a tots els gustos, coincidents només en dos aspectes: que tothom havia declarat aquests ingressos i que s’havien limitat a parar la mà  sense cap malícia. Tampoc és de rebut l’excusa de que ningú s’ha fet ric amb aquesta misèria, amb que s’han rebotat tots els portantveus dels partits tacats, rebutjant qualsevol sospita de corrupció, que des de la caverna mediàtica ja s’han afanyat a escampar. Potser no es tracta de corrupció, però hauran d’admetre els 44 alcaldes que en aquest afer els hi va faltar un bull d’ètica. I que s’ho haurien de fer mirar, abans de remenar aquesta merda una mica més.