WERT, EL SECTARISME EN EDUCACIÓ ES PAGA CAR

M’agradaria que els responsables administratius de garantir la millor escola pública per als fills dels ciutadans em contestessin, amb la mà al cor, si creuen que la mainada hi guanya res veient des de fa mesos els seus mestres i els seus pares blasmant al carrer, amb pancartes i xiulets, d’una la “política educativa” esbiaixada que es vol imposar per nassos a la comunitat docent. El ministre Wert, per exemple, ¿no s’esborrona i li cau la cara de vergonya quan veu escarnides i rebutjades les seves decisions en matèria d’ensenyament, per una majoria aclaparadora de mestres i pares des de Catalunya, del País Valencià i de ses Illes? Si en qualsevol aspecte de la política el sectarisme fa fàstic, l’intent de fer entrar els claus per la cabota en matèria d’educació pública en seria l’exemple més clar de potineria ideològica. I si aquest sectarisme, per acabar-ho d’adobar, no pretén millorar els continguts pedagògics, sinó pura i simplement dinamitar qüestions d’identitat nacional com la llengua vehicular o maquillar barroerament la història a la seva conveniència, el país que ho tolera té mala peça al teler i ho paga car, tant amb crispació avui com amb  seqüeles demà. De fet, un país que pretengui, des del poder polític absolut, lligar curta l’autonomia dels docents i que permeti que cada nou ministre dediqui els primers mesos del seu mandat a potinejar la “política educativa” de l’escola pública, per incloure-hi unes quantes bajanades de la seva collita, sovint delirants, fa vomitar. De fet, ja s’hauria de considerar escandalós el sol fet de parlar de “política educativa” aplicada a l’educació pública: l’educació és una branca del coneixement que s'ha d'abeurar amb  ciència, no pas amb doctrina. Llevat d’escadusseres i dignes excepcions, els ministres d’educació a l’estat espanyol sempre han tingut un rei al cos i molt poca empatia per guanyar-se la confiança i el crèdit dels docents, els quals massa sovint han hagut de plantar-se davant les repetides pretensions de Madrid d’exercir el dret de cuixa sectari en comunitats autònomes. I és que malgrat tenir la majoria d’elles traspassades les competències en educació, el Ministeri s’ha guardat hipòcritament suficients rocs a la faixa per fer la punyeta com una madrastra gelosa. En qualsevol cas, el que em preocupa i m’agradaria que el ministre Wert m’aclarís, és si posar tants de pals a les rodes influeix en el rendiment escolar i en els resultats finals. És a dir, ¿que estiguem a la cua del rànquing de solvència dels sistemes educatius mundials, estem segurs que no té res a veure amb la tossuderia sectària dels nostres successius ministres del ram? Si fos així, com em temo, proposo que a part de suspendre-li al  ministre Wert la seva gestió actual amb una carbassa ben grossa, li coronem a final de curs l’enteranyinada testa, en representació també de tots els seus ineptes predecessors, amb unes bones orelles de burro.