QUAN ELS NOSTRES FILLS TINGUIN CABELLS BLANCS

Els redactors especialitzats en fer prediccions del “The Economist”, l’any passat varen escriure un llibre – “el món l’any 2050” – amb el clar objectiu de desenfarfegar-se d’un present embolicat i pessimista, imaginant-se el futur amb una copa als dits, per mirar de veure-ho tot una mica més de color rosa. Però el resultat d’aquelles vetllades científiques en pla distés i distant, no és per tirar coets. D’entrada, el pronòstic més compartit per aquests gurus, a trenta anys i escaig vista, dóna per fets tres canvis radicals: primer, l’imperi d’internet, que liderarà la Xina i que permetrà que persones i objectes es comu-niquin a través de milions de sensors incorporats als objectes físics; en segon lloc, que els robots s’ocuparan cada vegada més de les tasques brutes i perilloses, però també de les rutinàries i domèstiques, fins i tot de l’atenció de les persones discapacitades; i, en tercer lloc, que hi haurà una mena de “secretaris electrònics” que organitzaran i classificaran el torrent d’informació disponible a l’empresa, fins al punt de gestionar no només l’oci dels executius sinó també les reunions de negocis. O sigui, que la “persona” dependrà cada dia més de la “màquina” i el que no s’adapti al sistema, en quedarà simplement exclòs. I respecte dels aspectes que avui ens porten de corcoll a nivell més planetari, ni en plena eufòria, aquests experts aconsegueixen que el “rosa” prevalgui sobre el “negre”: el treball a temps parcial creixerà i també la flexibilitat de l’ocupació, l’escalfament global tindrà efectes contradictoris i els científics es plantejaran omplir de sulfats l’estratosfera per refredar el planeta i els polítics s’hi posaran de cul... Si no volem agafar una depressió, recordem el que va advertir un dia en Matt Ridley: “el pessimisme planetari del passat mai s’ha complert, les collites s’han duplicat, els boscos han augmentat lleugerament, la glaciació no ha arribat i no s’ha accelerat la pujada del nivell del mar, els virus letals no han delmat el planeta i els ordinadors han sobreviscut al canvi del mil·lenni”. En resum, tot sembla indicar que quan els nostres fills pentinin canes, si bé el poder econòmic al món haurà experimentat un canvi substancial, desplaçant-se de l’Europa occidental cap a l’Àsia, tot apunta cap a un món bipolar, dominat pels Estats Units i la Xina. És a dir, la “casta” econòmica no té els dies comptats i les diferències entre rics i pobres es mantindran perquè els rics no voldran deixar de ser-ne i els pobres no disposaran de les eines, en mans dels rics, per sortir del pou. A la meva manera de veure, però, em sembla que el futur no serà mai de color de rosa, mentre facin els pronòstics els amargats i els economistes.