UN TRET PER LA CULATA HISTÒRIC: LA PORTADA DE "EL JUEVES"

No sé qui se l’apuntarà el mèrit d’haver aconseguit que una portada censurada perquè ningú la veiés, hagi acabat sent la més vista i comentada del món. Suposo que no hi haurà massa candidats a penjar-se aquesta medalla de l’esperpent, però encara que ningú doni la cara, a la història d’aquest país de les meravelles i dels estirabots sempre hi constarà com un dels grans nyaps dels espantaocells papa nates que “mangonegen” des dels consells d’administració de les editorials de mitjans de comunicació, l’autonomia de la feina professional de les redaccions. Els editors del setmanari satíric “El Jueves” varen decidir fer la farina blana amb la monarquia i, per suggerència àulica de qui sigui, potser de l’esperit sant, prohibir que mai més cap portada es dediqués a fotre-se’n de cap membre de la família reial. “A les planes interiors féu el que vulgueu, però a la portada ni parlar-ne” – sembla que va ser la consigna editorial als ninotaires. Amb aquesta estirada d’orelles als mandingues de la redacció, els capitalistes pensaven que quedarien bé amb tothom amb la vianda al plat; però els ninotaires no es varen deixar comprar la dignitat intel·lectual per un plat de llenties, i la portada proscrita que ells havien parit la varen filtrar a la xarxa i a les poques hores la criatura que s’havia d’avortar – una sàtira sobre l’abdicació del rei -, l’han conegut fins i tot a la Xina, que ja és dir.  Mai a través del setmanari popular i iconoclasta dels dimecres hagués fet tanta fortuna un ninot que acabarà sent antològic. De manera que el tret els hi ha sortit per la culata als censors. Em pregunto si el ninotaire Fontdevila té dret a cobrar drets d’autor, per les infinites reproduccions que tots els mitjans d’informació del món n’han fet del ninot de la seva propietat, condemnada al quarto de les rates pels inquisidors. Si el que es volia era emmordassar la llibertat d’expressió d’un ninotaire irreverent i crític amb l’establishment, han quedat ben servits i els que no volien caldo se n’han hagut d’empassar tres tasses. Deuen quedar poques persones que no hagin tingut davant del nas la maleïda portada i centenars de milers, que era impossible que hi accedissin com a simples lectors de “El Jueves”, s’han petat de riure amb la difusió urbi et orbi de l’acudit a la salut del rei. Valia la pena ensenyar l’orella tan maldestrament, una vegada més, la “marca Espanya”?