EL PAS DEL TEMPS

En Goethe no hi tocava del tot quan va escriure que “res no resulta tan difícil de suportar, com tot un renglerall de dies feliços”, perquè l’experiència ens fa palès cada dia que els bons moments passen rabent i, en canvi, els que fan pena o fàstic es fan més llargs que un dia sense pa. I és que quan t’ho passés bé, el temps vola; mentre que quan és a l’inrevés sembla que s’hi recreï el pocavergonya, anant a poc a poc. I és que malgrat ens pensem que el temps el tenim ben atrapat, esmicolat en hores, minuts i segons, la veritat és que el pas del temps depèn de cadascú i no pas del rellotge on està empresonat, raó per la qual una assignatura que, a la meva manera de veure, no hauria de faltar a cap escola seria aquella que eduqués en la tècnica de mimar cada minut i cada segon de la vida, ja que les hores, rai, ja s’apanyen soletes. Però en comptes d’ensenyar a aprofitar el temps com una eina per ser feliços, hi ha qui es guanya la vida ajudant massa gent avorrida a “matar el temps”. Jo en conec uns quants d’aquests assassins del temps, i la paradoxa és que quasi bé tots es queixen de que la vida es curta, predicant que se li ha de treure tot el suc possible, però en canvi troben els dies tan llargs que els han de “matar”. El pas del temps és inexorablement exacte, és la nostra percepció la que sovint va a tres quarts de quinze. I de la mateixa manera que a alguns els hi sembla que el temps no s’acaba mai, d’altres només viuen per “guanyar temps”, I aquí és quan el pas del temps pot tornar-se dramàtic; perquè el temps no es compra, ni s’estira, ni s’arronsa, simplement fa el seu curs i qui el deixa passar descobreix, tard o d’hora, que el temps perdut no es recupera mai, que cada cosa vol el seu temps, que hi ha un temps per cada cosa i, sobretot, que quan es vol forçar el pas del temps, per arribar abans d’hora o més aviat que els altres, sempre se’n paguen les conseqüències. El problema és quan tot això s'acaba entenen, ja no queda temps per posar-ho en pràctica.