PER SI DE CAS ... (Contrallums d'una abdicació)

                                                               

Entre el mundial de futbol i el recanvi del rei ens espera un mes de juny entretingut i, potser, també sotraguejat. A Brasil, perquè ni quedant campiona del món la “cananrinha” es pot assegurar que s’acabi la festa en pau, ja que la indignació per les escandaloses morterades de diners que el desnaturalitzat Partit dels Treballadors, de Lula, està abocant a un sac foradat mentre milions de pobres s’arrosseguen entre la porqueria i la degradació de les favel.les, no té perdó de Déu. I aquí, a Espanya, perquè avui encara molts no hem paït el sospitós joc de mans que ahir varen representar les dues màximes patums de l’Estat, el rei i el cap del govern. I als ciutadans se’ls ha entregirat al païdor aquest anunci intempestiu, perquè costa de creure l’argument oficial de “recanvi generacional” per justificar una abdicació tan precipitada, que ha agafat amb els pixats al ventre tothom. Entre d’altres raons perquè si fos veritat que des de gener ja s’havia pres la decisió, tenint en compte que la Zarzuela és un safareig de xafarderies, ja faria temps que els confidencials haguessin anant plens d’una filtració tan suculenta. A la meva manera de veure, doncs, en les darreres hores a algun dels dos personatges principals del sainet li han entrat les presses de prendre una decisió política sense precedents. Aquest rampell  seria comprensible si la salut del monarca hagués empitjorat, com alguns especulen; però no es poden descartar altres raons d’estat tant maquiavèl•liques com elementals: com ara posar en marxa la successió, simplement per si de cas... Estic quasi segur que algú ha fet el compte de la vella, a la vista del resultat de les darreres eleccions europees, i s’ha adonat que el procés de relleu a la Corona podria convertir-se en un calvari demà passat, amb un Congrés fragmentat, previsiblement rebec i corcat per les termites republicanes. Per tant, per lògica, calia aprofitar-se de la còmoda majoria absoluta que entre populars i socialistes sumen, encara que a hores d’ara estigui deslegitimada perquè no representa els sentiments que vessen de les urnes. Si la meva tesi fos certa, la posada en escena d’ahir obeiria a una estratègia improvisada, potser inspirada en la por i adoptada “per si de cas”. Feina feta no té destorb, devien pensar en Rajoy i la Casa Reial, en posar en marxa tant a corre-cuita una operació, que per desenvolupar-la constitucionalment, el més calent està a l’aigüera. Però no obstant ja descompten que hi haurà un xàfec de protestes, no es volen quedar amb el cul a l’aire i prefereixen entomar la tempesta ara que disposen d’un bon paraigua de vots - tant se`ls en dóna que estiguin caducats - per aixoplugar-se; marcant de passada un gol per l’escaire al populatxo cridaner i simpatitzant de la república. De manera que en Montoro ja afila el llapis per veure d’on retallarà per proveir unes quantioses despeses sobrevingudes, a causa de la coronació; unes celebracions que no s'escauen tots els dies i durant les quals es tirarà la casa per la finestra, per no quedar com uns rancis davant les nombroses representacions estrangeres, que acudiran a la capital del regne a sucar el melindro de franc. I mentre un Madrid cortesà es vestirà de gala, com passa al Brasil del mundial i de les favel.les, una tercera part dels ciutadans faran equilibris per arribar a fi de mes. I perdoneu les molèsties.