DE NEURÒTIC A CRETÍ

Un tal senyor Bono, que ha ocupat molts de càrrecs importants durant els darrers quaranta anys de democràcia – ignoro si també durant els de dictadura va llepar algun xupa-xup - , i que en política la sap molt llarga, en va dir una l’altre dia que em veig obligat a prendre’m com una ofensa personal: sense preguntar-se quant val ni quant costa, va titllar de neuròtics els catalans que demanem que se’ns reconegui el dret a decidir com s’ha de resoldre el matrimoni malavingut amb Espanya. Jo, que no sóc cap referent sobiranista sinó un simple escriptor que fa de notari de la vida en general, però que segurament, com molts d’altres, m’hauria conformat trobant-me a gust en un Estat que no em maltractés la butxaca, la llengua, la cultura, la història i els sentiments nacionals, tinc penjada al balcó l’estelada des d’ençà que el Tribunal Constitucional va carregar-se un instrument de convivència com volia ser l’Estatut, el qual malgrat un amic del senyor Bono - un altre exemple patètic de demòcrata: l’Alfonso Guerra - el va masegar i aprimar a cops de ribot tant com va poder, l’ingenu poble català el va votar majoritàriament en referèndum. O sigui, sóc un dels molts que hem acabat entenent a garrotades polítiques que quan a un lloc fas nosa, val més que fotis el camp. De manera que jo sóc un d’aquests neuròtics, en opinió de l’oracle socialista, que estem tocats del bolet. Com que, jo sàpiga, el senyor Bono no és metge psiquiatre he de suposar que quan va dir el que va dir no feia un diagnòstic sinó que directament insultava. Simplement per aquesta raó, tinc tot el dret de respondre-li – sense ànim de controvèrsia, només perquè a sobre no ens prengui per burros - que qui gosa insultar-nos als catalans titllant-nos de neuròtics, s’ha guanyat tots els números per ser considerat un cretí. Potser també hauria d’afegir que per culpa de les “gracietes” continuades d’alguns cretins espanyols, augmenta imparable el cens dels neuròtics catalans que volen decidir. Però no cal que m’hi esforci: no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.