A MI EM SEMBLA QUE AMB UN 51% ENS QUEDAREM CURTS

Suposo que molts, després de llegir el titular d’aquesta reflexió, passaran pàgina fent cas dels que recomanen no escoltar ni llegir els que portem la contraria, perquè ara que s’està en capella del partit decisiu no es pot perdre la concentració. Però aquesta excusa de la concentració, per a no parar atenció a les veus sensates que avisen honestament per evitar que es prengui mal, no em sembla raonable. Malgrat sé que els raonaments moderats tenen les de perdre quan a la moderació i al seny s’hi oposa la rauxa i el “no tenir espera”, crec que precisament per a la consolidació de l’anomenat procés sobiranista hi ha opinions que no s’haurien de llençar a les escombraries, simplement perquè no s’exposin des dels cercles propers al “pinyol”. L’altre dia, un tertulià amb qui comparteixo debat va introduir un perillós qualificatiu, precisament comentant que unes matisacions d’en Raimón, a les poques hores de pronunciar-se varen fer bullir la xarxa amb tuits emprenyats, al deixar caure que els “purs” - referint-se suposo al sector talibà de l’independentisme - no podien deixar passar certes “alegries”, les tingués qui les tingués. Francament, no anem bé si en la llarga marxa que ens espera fins a conquerir un Estat propi, comencem a despatxar credencials de pedigrí, segons el grau de “puresa ideològica”. I tampoc no pinta bé la cosa, si un home tan ponderat com l’Oriol Junqueras – potser perquè es va passar a política activa amb una sòlida formació en història –, afirma que la victòria del moviment sobiranista en té prou amb aconseguir un 51% dels vots favorables a la secessió. A la meva manera de veure, una hipotètica declaració d’independència, abonada només per la meitat de la població, sobretot considerant l’arrel llatina del nostre capteniment social, ens portaria a un joc de bastons de pèssimes conseqüències. Per tant, opino com ja he reflexionat altres vegades, que l’objectiu que s’haurien d’imposar els líders del procés seria que un percentatge molt més inqüestionable que un escarransit 51% votessin a favor de trencar peres amb Espanya. Ni tan sols el 55% que proposa Convergència em sembla un bon resultat, per desactivar una més que probable marxa enrere, en tombar la cantonada. I com s’aconsegueix això: evidentment mobilitzant-se no només per portar gent al carrer en un moment determinat o omplint d’estelades els balcons, sinó fent pedagogia porta a porta, persona a persona, de que en un nou Estat propi, l’establishment que el lideri no neixi contaminat pels vells tics, corrupteles, privilegis i diferències socials que justifiquen avui i aquí les presses per desenganxar-se de l’Estat antic. Us deixo, en aquesta diada de sant Joan que servia per cremar a les fogueres trastos vells i purificar l’ambient, una reflexió que m’agradaria us fes pensar en la conveniència d’assegurar-nos caure dempeus si, finament, fem un salt històric sobre la foguera.