Follow by Email

diumenge, 15 de juny de 2014

REITEREM-HO: NEGAR EL DRET A DECIDIR ÉS ABSURD

Aleshores, perquè tot el sant dia n’estem parlant? No serà perquè algú només pensa en fer pasqua abans de rams i confon la justa reivindicació del “dret a decidir” amb les ganes de deixar establert d’entrada “què s’ha de decidir”? Si és irracional i absurd que ningú amb tres dits de front pugui oposar-se que, en un moment donat la ciutadania exerceixi el dret a decidir - no només sobre temes domèstics puntuals sinó fins i tot sobre la forma d’estat -, tanmateix no és gaire enraonat i pot enterbolir la legitimitat de la proposta que, abans de saber-ne el resultat final de la consulta, s’actuï com si aquest estigués cantat. Filant prim, democràticament parlant, si l’objectiu de la consulta és “decidir” per quina de les dues opcions possibles la ciutadania es decanta, no pot semblar poc respectuós per part de qui convoca institucionalment la consulta, manifestar d’antuvi les seves simpaties? Penso que a quins més interessa ésser primmirats és als partidaris de l’opció SI-SI, perquè no hi hagi la mínima ombra de dubte que enteli, en el suposat cas que es produeixi, la victòria dels que abonen iniciar el procés cap a la independència. A la meva manera de veure, no distingir sense ambigüitats entre l’exercici del dret a decidir i l’inici del procés legal perquè la decisió guanyadora s’executi, deixant passar una mica d’aire entre el “fet de consultar” i el “fet d’endegar” els mecanismes legals per proclamar la independència, pot resultar un llast molt pesat per a l’èxit del procés. ¿No seria més convenient que des de les files del sobiranisme militant es fes el gest democràtic d’admetre que hi poden haver ciutadans que no pensen en clau sobiranista i, per tant, precisament per aquesta raó, cal escatir, votant, quants són els que pensen d’una manera i quants de la contraria, estimulant i animant que tothom té dret a participar en la consulta, siguin quines siguin les seves preferències. I que, per descomptat, és legítim que cada part és mobilitzi tant com pugui per empentar la seva opció, explicar-la i fer-ne propaganda, sense desqualificar qui legítimament pensi en sentit contrari. Per això, em sembla exemplar el gest del president Mas l’altre dia: “jo, com a ciutadà, votaré SI-SI, però com a president només em preocupa que la consulta es pugui celebrar a l’empara d’un marc legal i que els defensors de cada opció tinguin les mateixes oportunitats de defensar-la”. En una consulta prèvia a una secessió les formes i els terminis són molt importants i les presses o les histèries col·lectives, sempre seran males conselleres. Voldria no haver trencat el plat bonic de ningú, amb aquesta reflexió d’avui; en tot cas, prego que si us costa de pair, la rellegiu dues vegades. I si no hi esteu d’acord, sempre podem debatre-ho tranquil·lament, compartint una tassa de til.la.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada