divendres, 1 d’octubre de 2021

LES VAQUES SAGRADES NO PASSEN PER AL SEU MILLOR MOMENT

A l’Índia, com tots sabeu, les vaques són animals considerats sagrats per l’hinduisme, i pràcticament poden passejar-se per carrers, autopistes i per on els hi roti, com si fossin les mestresses. Però aquesta mena de privilegi ja hi ha bastants indis de les noves fornades, la majoria musulmans, que pensen se’ls hi hauria de regatejar als bovins - segurament per una qüestió de logística més que per portar la contrària als hindús - ja que posen en dubte els mèrits o les prestacions de les senyores vaques per ser objecte d’una veneració gairebé supersticiosa. Vet-aquí, però, que els fonamentalistes del dogma i de la tradició, s’estan arraïmant en una espècie d’escamots patriòtics-religiosos anomenats “protectors de les vaques sagrades”, que tenen per objecte passar per la pedra els que se’n foten d'aquesta creença pseudo-religiosa perquè, entre d’altres raons de pes, n’estan farts de les mosques i els paràsits que crien i arrosseguen les refotudes vaques per tot arreu on passen i deixen la tifa. Hi ha, per tant, una tibantor i un enfrontament no declarat però fefaent entre una part del jovent diguem-ne crític amb determinats atavismes propis de l'hinduisme, que consideren passats de voltes avui dia, i una vella guàrdia més patriòtica que religiosa, molt carca i poc receptiva envers qualsevol proposta de canvi que comporti fer una mica d’endreça dels valors i dels símbols.

Fa pocs mesos que un d’aquests escamots de vigilants de l’ortodòxia hindú, curiosament amb moltes coincidències amb moviments d’extrema dreta occidentals, varen fer una cara nova a una colla de revisionistes busca-raons que van matar una vaca sagrada en el transcurs d’una pica-baralla entre musulmans i hindús que se’ls hi va escapar de les mans. La pallissa que els “protectors” van donar als “heretges”, la van gravar en vídeo perquè servís d’escarment als que poguessin tenir la temptació de mirar-se de reüll les "vaques sagrades"; i vet-aquí que aquell vídeo de la pallissa es va convertir durant setmanes en viral a la xarxa. Però, enlloc de l’efecte escarment que pretenien els promotors de la salvatjada, va escandalitzar tant els hindús moderats la croada en favor de les "vaques sagrades", que el propi primer ministre, el tocat i posat senyor Modi, en unes declaracions oficials es va veure obligat a desautoritzar els ultres, puntualitzant que la integritat física de les "vaques sagrades" no perilla per por que siguin “assassinades” per uns quants esvalotats, sinó per la proliferació en carrers i places de tot tipus de deixalles de plàstic, que les vaques s’empassen i no poden pair, morint d’un bon mal de ventre. El primer ministre, tanmateix, va afegir quelcom que no va agradar gaire els seus correligionaris integristes, en emfatitzar que les "vaques sagrades" ho tindran cada vegada més pelut per mantenir el seu estatus social privilegiat, perquè el marc idíl•lic i en bona part supersticiós en que vegetaven s’està esquerdant per totes bandes i comencen a fer nosa a noves generacions més pragmàtiques que prioritzen les persones a les llegendes. Però, sobretot tocant de peus a terra i carregant-se de sentit comú, perquè la contaminació ambiental creixent els hi farà la vida impossible.

A la meva manera de veure, tampoc ho tenen millor les “vaques sagrades” humanes que a casa nostra fins fa quatre dies eren considerades una mena d’oracles, tant en política com en economia, i que fins i tot la seva opinió condicionava la percepció de la cultura i inclús de la teologia. Unes “vaques sagrades” que cada cop que obrien la boca per dir la seva, no opinaven simplement sinó que impartien “doctrina”. I no passen per una bona temporada perquè els dogmes ja no estan de moda, i les patums que tothom s’escoltava com si tinguessin la resposta adequada per tot, avui dia molts de ciutadans escèptics en fan un cas com un cabàs, encara que de moment no se les priva del tot de seguir ficant cullerada a la vida pública; però, a la pràctica es posen en quarantena, a vegades sense fingiments, totes les seves receptes, pronòstics i amenaces velades.

Només se’n salven del desprestigi social que s’han guanyat a pols les “vaques sagrades” del nostre maltractat país per llurs classes dirigents – suposo que no cal que us en faci un llista dels “fantasmes” que usurpen el paper de “vaca sagrada”, perquè tots sabeu de qui estem parlant -, aquells pocs polítics i "homes de Déu" que es limiten a explicar com veuen les coses sense que sembli que volen donar consells; és a dir: planerament, humilment, sense fer escarafalls i d’aquella manera tan senzilla com s’expressa la saviesa basada en l’experiència o en la reflexió, la única que mereix ésser respectada quasi espontàniament per masses que cada cop són menys estúpides. Les úniques “vaques sagrades”, doncs, que s’escolta la gent són les que quan parlen ho fan amb coherència, no “ex càtedra” o “per la gràcia de Déu”. Francament, el "llenguatge" dels líders (inclús en el món de les vaques), es caracteritza per predicar un missatge creïble, que no estigui basat en fer volar coloms.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada