Ja m’ho deia la baba: “no te n’aniràs mai a dormir sense saber-ne una de nova”. I és tan veritat aquesta dita que a vegades te n’emportes una bona sorpresa, perquè mai t’haguessis imaginat que fos possible “allò” que acabes de saber. Els escriptors romàntics francesos, amb Flaubert i Baudelaire al capdavant, van parir a mitjans segle dinou una expressió – èpater le bourgeois – que va fer fortuna per descriure d’acció de caure de cul els puritans burgesos, davant les freqüents provocacions intel·lectuals d’una generació de lletraferits i artistes, a mig camí entre l’avantguardisme i la revolució. No sé si n’hi hauria prou amb aquella ben trobada expressió per reflectir la immensa sorpresa de la burgesia universal en llegir suara la notícia que el consell religiós de la icònica universitat nord-americana de Harvard, ha elegit en votació secreta i per unanimitat un capellà ateu com a president de l’organisme col·legiat. Es tracta d’un rabí jueu de 44 anys, Greg Epstein, que no s’amaga de regatejar l’existència de Déu, proclamant com a recanvi un concepte retòric: l’humanisme espiritual. Embolica que fa fort!
El curiós del cas és que la universitat de Harvard va ser fundada l’any 1630 pel pastor John Harvard com escola per formar clergues sota el lema: “la veritat per Crist i l’Església”, per tal de mantenir quiets a la pleta de les seves respectives esglésies tradicionals els colons puritans assentats en una Nova Anglaterra, farcida de llibertinatge i poca devoció. Ara, amb la decisió que un reconegut ateu guiï i faci de portantveu del consell interreligiós de la prestigiosa universitat, a banda d’agafar amb els pixats al ventre a una opinió pública gens preparada per entomar un sotrac sentimental d’aquesta magnitud, ha posat la qüestió sempre cantelluda de l’existència o no de Déu en el bell centre del debat acadèmic i de la xafarderia popular. El full de ruta del conjunt de més de 40 capellans que representen al campus les comunitats d’obediència cristiana, jueva, hindú, budista i d’altres creences que s'hi belluguen, té per finalitat coordinar les diverses activitats religioses procurant no que no entrin en col·lisió els respectius ramats, tenint en compte que la religió i l'espiritualitat en el seu sentit més ampli no deixa indiferents els estudiants i que els capellans són personatges molt influents en el campus. Per aquesta raó ha sobtat tant que, per expressar-ho sense embuts, la capellanada hagi triat una guineu per vigilar el galliner.
El capellà ateu i no obstant devot no se n’amaga de les seves conviccions, i encara no fa quatre dies ha ratificat públicament a través dels mitjans la filosofia del seu credo, que situa l’humanisme com a pal de paller: “... sí, soc ateu. Considero que el concepte d’un Déu sobrenatural és una cosa que els humans van crear i no pas a la inversa. Per a mi, i tinc al cap moltes persones no religioses, probablement milions o fins i tot centenars de milions, per a les quals el més important en aquest món es donar a la vida un significat i un propòsit concret, construir un món millor, lluitar per la justícia i per un món humanista que busqui el bé sense passar necessàriament per Déu”. Quan aquest rabí al·ludeix a la gent que pensa com ell no fanfarroneja ni va desencaminat del tot: la mateixa església catòlica, per exemple, reconeix que una majoria jovent que puja ja no està per orgues religiosos i es conforma "sentint" l’espiritualitat “a la seva manera”. El bisbe de Los Angeles, esclar, no hi està d’acord amb la decisió de la capellanada de Harvard i li ha retret al rabí i als seus col·legues que un capellà, com a mínim, no pot negar Déu. Un amic meu que es vanta amb orgull del seu agnosticisme militant, em digué un dia: “Si tens fe no cal que el facis preguntes, i si no en tens és inútil de fer-te’n”. Justa la fusta, vaig pensar de primer! Però el problema és si fos veritat que a vegades presumir de tenir o no tenir fe és una manera de fingir, de representar "un paper". En Vicenç Villatoro m’ho va deixar clar en el deu llibre “Un home que se’n va”, quan escrigué: “sense fe, tots els pelegrinatges deceben”. Aquesta confessió li compro. És més, a la meva manera de veure, el que més m’ha cridat l’atenció d'aquest afer del capellà ateu de Harvard és que el bon home hagi deixat ben clar que no li passa pel cap que tal com ell pensa hagi de pensar tothom. Ojalà fos aquest el tarannà de tots els religiosos d'arreu: ens estalviaríem molts talibans i gaudiríem de més humanistes.
(Que sigueu feliços aquest final de
setmana. Ens retrobarem diumenge vinent en la selecció dominical de “cartes al
director” per donar veu, precisament, a gent que pot estar carregada de la
"seva" raó. Dilluns reprendrem les reflexions diàries habituals, féu
bondat i penseu per vosaltres mateixos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada