dissabte, 2 d’octubre de 2021

ELS CAPS DE SETMANA REFLEXIONS MANLLEVADES A “CARTES AL DIRECTOR”

 (Des de fa uns quants caps de setmana espigolo de la secció de “Cartes al Director” dels diaris, els testimonis-denuncia de gent carregada de raó, que també mereixen ser escoltats)

EN DEFENSA DE LA LLENGUA.- Res hem avançat per salvaguardar la llengua més antiga de l’anomenada Hispania: un problema que mai han volgut acceptar des de Madrid. I quan un petit país com és Catalunya ha sabut defensar-la, surten els botxins enemics de la cultura, per ensorrar-la i esclafar-la com si fóssim éssers d’una altre procedència. Els dol el fet diferencial envers al seu castellanisme, creient-se en la potestat de dominar la varietat existent dels idiomes que s’utilitzen com a patrimoni nacional. Ara i amb l’afany de barrar-les, s’han tret de la màniga una resolució perquè els mitjans audiovisuals només gravin tots el programes en castellà. Sense comptar amb la resta, prescindint de les comunitàries. Flac pensament del govern espanyol amb les seves pretensions, a cap país amb arrels democràtiques s'actuaria sense respectar els valors de les cultures. Aquests són clars defensors del seu patrimoni, al que veneren per la dignitat i respecte de les diferents identitats. Molt han d’aprendre per posar-se a l’alçada del que representa el respecte per les llengües. Aquests insults als pobles no tenen nom, haurien de mesurar la seva riquesa i no caure a la desconsideració. Els pobles es forgen per les arrels culturals, i ningú ha de menysprear els principis fonamentals de la democràcia, on els seus valors han d’imperar per consolidar-la. (Joan Isadurni Vulpella – 29/09 – Diari Girona)

DEGRADACIÓ DE L’ALBERA.- Ens demanen que eduquem pel respecte al medi ambient i fan campanyes per la protecció d’espais naturals. Però no serveix de res si una empresa com Iberdrola decideix instal·lar grans aerogeneradors en un espai natural com és el parc de l’Albera. Els que vivim aquí som conscients de la gran riquesa i biodiversitat d’aquest territori amb el qual convivim: corredor biològic i pas fonamental de les aus migratòries, hàbitat de la tortuga de l’Albera. Un paisatge empordanès amb la silueta de la serralada de l’Albera que la gent d’aquí la portem dibuixada en el nostre registre d’imatges. Per què ens parlen d’un futur sostenible, i ens volen imposar uns molins que en moviment generen un important impacte sonor i comporten clavar grans estructures metàl·liques de més de 70 metres d’alçada i 126 tones cadascuna? Estem a favor d’energies renovables, però no d’aquestes! (Txus Batlle – 30-09 – Diari Girona)

JOVENT I BOTELLOTS.- Davant els fets ocorreguts divendres passat, dia 24, a Barcelona i en els molts altres aldarulls dels anteriors caps de setmana que passen a tot Catalunya, em pregunto: Què passa amb aquests joves que no en tenen prou amb només beure i emborratxar-se? Els botellots sempre han existit, però ara, amb l’excusa que els han robat, amb el confinament, la llibertat, tenen dret a rebentar-ho tot? Això ja és passar-se de la ratlla! D’on surt aquesta ràbia i agressivitat? Trencar vidres, cremar motos i con-tenidors, agressions sexuals, pillatges a botiguers que no en tenen cap culpa... Aquests joves no tenen res a veure amb les colles d’amics que es reuneixen per beure i divertir-se. Aquests joves són delinqüents que sota el paraigua dels botellots només surten a destrossar per plaer. I n’hi ha que són menors! Quins valors reben de la família i de la societat? Què estem fent malament? No n’hi ha per pensar-hi seriosament? (Montse Julià Johe -30/09- Punt Diari)

S’HAN DE CANVIAR LES LLEIS .- Això dels botellots és com Sodoma i Gomorra, i ha vingut per que-dar-se. D’una banda, ho entenc, els preus de l’oci nocturn són abusius però està prohibit beure a la via pública. A més de brutícia, destrosses, alteració de l’ordre públic (hi ha gent que volen dormir), s’han de canviar d’una vegada les lleis, amb multes molt més altes i condemnes més severes. A veure si n’aprenem d’altres països que fa temps van dir: fins aquí!) La policia està desprotegida, molts no actuen per por de bronques i possibles sancions cap a ells. Fa temps que s’han creuat totes les línies vermelles i s’han d’endurir, i molt!, les condemnes per a menors. O s’actua ja o acabarem arruïnant-nos el futur. (José Feliu – 1/10 – El Periòdico)

DESTROSSANT I DESTROSSANT-NOS .- Hem perdut el cap totalment. Fa temps assumeixo que l’ésser humà és incapaç de raonar amb coherència al 100%, però les meves sospites han sigut confirmades després de les celebracions dels “macro-botellots” de la Mercè. ¿Fins a quin punt ens volen portar els que creuen que la violència és la resposta de tot? Però més encara, ¿on és la resposta de recolzament d’aquells que no intervenen? He vist vídeos de persones sent agredides. Renego, per descomptat de l’agressor, però també d’aquells que capturaven amb el mòbil el moment sense interposar-s’hi. Renego d’aquells que anaven apunyalant qualsevol persona, així perquè si. Però també dels que, veient el què passava, no trucaven a una ambulància. ¿En qui ens estem convertint? Com a mínim, en persones sense seny; més encara, sense empatia ni emocions. I, ¿què em fem d’aquelles motos, edificis o cotxes cremats? Parem-nos a pensar un moment com es deu sentir algú que va deixar el vehicle aparcat dijous a la tarda i divendres al matí ja no hi era. Deu ser terriblement frustrant i trist. He llegit centenars de respostes a aquests fets que es justificaven amb un: “això és a conseqüència de la pandèmia”. Per a actes així no hi ha justificació ni paraules que exposin un raonament. Continuem destrossant, però sobretot destrossant-nos. (Lourdes Tasies – 01/10 – El Periòdico)

BRUTICIA A LA SEU VELLA LLEIDA.- Sr. Director, estimat alcalde, president del Turó de la Seu Vella. En primer lloc, vagi per davant la nostra enhorabona i felicitació per haver-se celebrat per primera vegada l’acte inaugural del pregó de la festa major a la plaça de la Sardana de la Seu Vella. Tot i que ja en té coneixement, el Grup Amics de la Seu Vella ens sentim profundament indignats perquè els membres del Consell del Consorci del Turó de la Seu Vella no volen veure ni netejar la brutícia i els excrements humans que dia rere dia i durant anys, han de veure amb vergonya els visitants de les restes arqueològiques de la muralla de la Ilerda romana. Per si no en són prou conscients, els membres del Consell del Turó de la Seu Vella han de saber que la muralla romana és un lloc tan degradat que, per la seva negligència i irresponsabilitat, ha esdevingut un atemptat contra la dignitat. Amb consternació i tristesa la bona gent de la cultura poden comprovar com la pèssima i nefasta gestió del conjunt emmurallat del Turó de la Seu Vella anul·la qualsevol possibilitat a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. Ben cordialment, persistirem! (Grup Amics Seu Vella -30/09 – Diari Segre)

EL PERILL PATINETS ELÈCTRICS Sent tristesa i indignació en llegir una notícia que el diari SEGRE duia a la portada aquest dijous passat: “Mor una dona atropellada per un patinet elèctric en un carril bici de Lleida.” Tristesa, perquè una mort així sempre és molt de lamentar. Indignació, perquè això ja es veia venir. Era qüestió de temps. L’excés de velocitat en els patinets elèctrics resulta més que habitual als carrers i places de la nostra ciutat, que vagi més d’una persona en el vehicle es pot veure cada dia i que se circuli per llocs inapropiats o bé sense casc també es repeteix contínuament. El que costa molt de veure és que algú sancioni aquests infractors. Clar que la normativa dels patinets elèctrics sembla poc clara –si no m’equivoco, és legal, per exemple, passar pel mig de la plaça Ricard Vinyes i la part de vianants del carrer Fleming, uns llocs que cada dia estan plens de gent i de canalla petita jugant– i, sigui com sigui, molts usuaris dels patinets la desconeixen o bé en fan poc cas. “Es tracta de la primera víctima en un sinistre mortal amb aquest tipus de vehicle a la ciutat”, deia la notícia. Quantes més n’hi ha d’haver? Esperem de les autoritats competents una reacció ràpida, que es posin a treballar seriosament en aquest problema i prenguin les mesures necessàries per poder mirar de minimitzar els perills i evitar futurs accidents. Qualsevol de nosaltres podria ser la propera víctima. (Jaume Balcells Palou – 27/09 – Diari Segre)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada