L’escriptor Joaquim Amat-Piniella, a la novel·la “La Clau de volta”, assegurava que els infortunis atorguen certs drets. ¿Deu ser per això que uns quants hiperventilats i milionaris actors de Hollywood s’han inventat una bestiesa com que no cal rentar-se fins que es faci pudor? Per sorpresa qui sap d’ells mateixos, resulta que no només la seva imbècil “protesta” s’ha posat de moda, sinó que amenaça amb convertir-se en tendència empesa des de les xarxes per un exercit de capsigranys. Els pares d’una proposta “tan creativa” són una parella d’actors – Mila Kunis i Ashton Kutcher –, que van cridar l’atenció dels afamats depredadors de noticies trivials i desguitarrades assegurant que als seus fills de 6 i 4 anys només els banyaven quan estaven visiblement bruts, i que poques vegades empraven sabó. La Kunis, una ucraïnesa pobra reviscolada de la misèria gràcies als seus pocs escrúpols interpretatius més que no pas al talent, ja m’enteneu, es planyia que ella de petita no es podia banyar cada dia perquè a casa seva no tenien aigua a dojo i la calenta era impensable, i que obstant això bon goig que fa. El seu marit, que li fa costat vés a saber si perquè es realitza “fent el porquet”, diu que no hi ha cap necessitat de rentar-se cada dia més que les axil·les i l’entrecuix, i encara només una mica per sobre no fos cas que de massa fregar s’escaldés la pell.
La cosa no tindria més prevalença si no fos que aquestes confidències de dos famosos han despertat entre el gremi d’actors i estrelles assedegats de popularitat al preu que sigui, mostres de solidaritat que resulten incomprensibles quan es considera que els que les subscriuen són individus que viuen en mansions que tenen no sé quants quartos de bany, una piscina arran de la sala d’estar i, com a mínim, un parell de jacuzzis per remullar-se el pómpis i d’altres parts íntimes a ritme de rock and roll. Per exemple, l’actriu Kristen Bell (la veu d’Elsa a la pel·lícula Frozen) i el seu marit, un tal Dax Shepart, que influeix miler d’ànimes de càntir a través de la revista “The View”, declaraven: “som fans d’esperar a sentir pudor, que és la manera com la biologia t’avisa que has de rentar-te. Honestament, hi ha una única bandera vermella: els bacteris. Una vegada que notes bacteris has de dir: fica’t de cap a la banyera o a la dutxa! Així doncs, no recriminem el que Mila i Ashton estan fent. Nosaltres també ens esperem a fer pudor per rentar-nos!” A una d’aquestes bíblies de la xafarderia més xarona, Vanity Fair, mites com Brad Pitt, Johnny Depp, Leonardo DiCaprio, Julia Roberts i Cameron Diaz, per citar els noms més coneguts, comparteixin aparentment la poca escrupolositat per la higiene personal, fent per tant el boicot a les seves banyeres i dutxes de disseny. El que m’emprenya més, però, és que justifiquin aquests disbarats provocatius al·legant que el seu suggeriment de no sovintejar la neteja corporal, el fan en benefici de l’ecologia. La mare que els ha matriculat!
El darrer actor que ha interpretat el paper de Batman, en Robert Pattinson, s’ha apuntat també a aquesta moda de fer vaga higiènica, confessant que gairebé mai no es banya ni es renta el cap: “la meva higiene personal és vergonyosa. Ha arribat al punt que no puc suportar l’aire al meu voltant”. El músic Phil Collins, en el procés de divorci de la seva tercera esposa, l’any passat va tenir d’escoltar que aquesta l’acusés en públic que: “la seva pudor s’havia tornat tan penetrant que no se li podia acostar ningú i vivia com un ermità”. Francament, que hi hagi uns quants privilegiats que encapçalin aquesta mena de campanya contra la neteja personal al·legant que és per combatre l’escassetat d’aigua, em sembla lamentable i un escarni a tots aquells que per desgràcia no disposen d’aigua, ni de sabó, ni de desodorants. Pel que fa a la referència a l’ecologia, val la pena recordar que l’OMS ja fa temps va recomanar que el temps mitjà dels que poden permetre’s una dutxa no hauria de superar els 10 minuts, mirant de no utilitzar la banyera, per tal de no consumir més de 200 litres d’aigua per càpita; però, que l’objectiu desitjable seria no superar els 5 minuts de dutxa, ni gastar més de 95 litres d’aigua per esbandida. I, per suposat, no esperar a tufejar.
I si us pregunteu perquè he recorregut a una cita de l’admirat Amat-Piniella per encapçalar aquesta reflexió, ha estat per dues raons. La primera, perquè de tant en tant convé desempolsegar la memòria dels escriptors, que varen refiar a les paraules tot el seu llegat intel·lectual, a base de reproduir quelcom del que van escriure. Però, en segon lloc, perquè precisament fou un home supervivent de Mathausen-Gusen, que va veure’s privat en aquell infern de la higiene corporal més elemental, com un mètode més d’anular la seva autoestima i moral. I com ell, avui en trobarien centenars de milers de persones que es veuen condemnades a “fer pudor” per força, per exemple, en els innumerables camps de concentració de refugiats escampats arreu del món en condicions denigrants. Si hi penseu una mica, entendreu la meva indignació per una moda impulsada per gent que no els hi falta de res i que només busquen publicitat malgrat sigui remenant merda. I encara trobo més indignant, que determinada premsa groga o grisa, i els canals televisius associats els en riguin les gràcies i les divulguin en les seves tertúlies de ganduls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada