ELS ANTIVACUNA.- Aquesta carta va dirigida a totes aquelles persones que, per les raons que siguin, heu decidit no vacunar-vos contra la Covid-19. Respecto totes les decisions i no vull entrar a discutir-les, tan sols us vull demanar que sigueu conseqüents amb les decisions preses. Què vull dir? Doncs que si, per desgràcia, us contagieu de la Covid, guariu-vos d'aquella manera que ja havíeu pensat que utilitzaríeu en cas que us infectéssiu. I que no acudiu al sistema sanitari i menys que no us ingressin. Perquè les raons que fan que no us vacuneu també us han de servir per curar-vos, no? Ara com ara, més del 75% dels pacients ingressats per Covid no estan vacunats. I aquests pacients estan tensionant i saturant el sistema sanitari públic. I, per exemple, estan fent endarrerir la data d'una intervenció quirúrgica que han de fer al meu pare. Li han d'extirpar una cosa d'aquelles que com més aviat es tregui millor, no fos cas que es torni dolenta. El meu pare va decidir vacunar-se en el seu moment i va assumir els riscos que això pogués comportar fins al final. Doncs aquesta responsabilitat és la que us demano a les persones que no us voleu vacunar: assumiu els riscos de les vostres decisions fins al final. Perquè ningú no us pot obligar a fer allò que no voleu, que en aquest cas seria vacunar-vos; però heu d'entendre que vosaltres tampoc no podeu obligar tot un sistema sanitari a fer allò que no hauria de fer: prioritzar uns pacients i unes intervencions respecte a unes altres perquè hi ha molts pacients ingressats per Covid, majoritàriament no vacunats per pròpia voluntat. Això és irresponsable i insolidari. I ja sé que el sistema sanitari públic és insuficient i ha de millorar; per això, ara més que mai, cal ser responsable amb les decisions que prenem. Només el poble salva el poble. (Trini Busqueta - Diari Tarragona)
LA NETEJA EN TEMPS DE PANDÉMIA.- Hom diria que és una de les coses més necessàries. Fa molt de temps que no es veuen passar els camions cisterna amb les mànegues a pressió pel barri, i per descomptat que es nota. Contenidors mal col·locats i plens a vessar, taques als carrers: de brutícia, pixum dels gossos als fanals, als portals, alguna tifa de tant en tant... Com pot descuidar-se aquest aspecte en el segle XXI? Tots sabem que la pandèmia ha afectat tots els sectors de treball, i suposo que és degut a això, però cal fer-hi alguna cosa també. En qui recau aquesta tasca? Algun departament de l’Ajuntament, és d’imaginar. Sisplau, si no amb la freqüència amb què solien passar, que miri algú de fer-los tornar a pas-sar aviat. Escric des dels límits de Sant Antoni, Sants-Montjuïc i esquerra de l’Eixample esquerre. (Jordi Puigmiquel Durbà – El Punt-Avui)
SOBRE LOS ATENUANTES DEL DELITO.- “No me culpen, andaba pedo”. Leo esta afirmación en relación con la última víctima de violencia de género. Es ahí donde apunto que, contrariamente a considerar-se un atenuante el que alguien vaya bebido, debería ser todo lo contrario: un agravante. Cuando se bebe, se es consciente de los efectos que el alcohol genera en uno mismo. Desde estas letras aporto mi granito de arena a que se modifique la ley, en lo que corresponda, para que los considerados atenuantes (alcohol, drogas, etcétera) no solo dejen de serlo, sino que pasen a ser considerados agravantes. Tolerancia cero con frases como “no me culpen, andaba pedo”. (José Mª Valon Mur – La Vanguardia)
HARAKIRI CATALÀ.- L’actual classe política catalana està portant Catalunya a la decadència amb la seva mediocritat, amb els seus ridículs desafiaments, i amb la incapacitat per fer bona política en benefici del país. Endemés, ens hem instal·lat en la incultura del "no" per sistema. No al museu de l’Hermitatge, no a nous hotels a Barcelona, i molts altres "no". Per a més inri, el nostre president no va assistir a la reunió de presidents autonòmics per copsar l’ambient i defensar els interessos de Catalunya. Això sí, va fer una excursió per visitar la seva amiga Marta Rovira, a Ginebra. Mentrestant, milers d’empreses catalanes han traslladat les seves seus socials a altres comunitats. Això no és pecata minuta perquè és tracta dels centres de decisió de les empreses. Difícilment la majoria no tornaran, perquè han trobat menys traves burocràtiques, sistemes fiscals menys abusius i més seguretat jurídica que a Catalunya. (Joan Manuel Casanovas Garcia – La Vanguardia).
TARGETES BANCÀRIES.- Anys enrere, els bancs varen aconsellar els clients, sobre els avantatges que tindrien si pagaven amb targetes; els donaven tota classe de regals per aconseguir que la majoria les fessin servir (i ho van aconseguir). Actualment també t’obliguen a tenir una targeta, ji diuen que es veuen obligats a cobrar-te una comissió mensual. I ara ve el més bo del cas: diuen que també es veuen obligats a acomiadar no sé quants milers de treballadors perquè com que la gent fa servir tant les targetes i els mòbils per fer les operacions, ja no necessiten tants treballadors (això es tenir galtes o una altra cosa?) Això sí, a finals d’any guanyaran no sé quants milions d’euros... (Francesca Vives Llonch – La Vanguardia).
EMPRESARIS CATALANS.- Em causa molta satisfacció assabentar-me que un bon nombre d’empresaris catalans realment de soca-rel s’uneixen i lluiten per reactivar el país participant, per exemple, al Grup de Treball de Catalunya 2022, i com aquests, d’altres. És realment d’agrair que, ferms en els seus principis catalanistes, es van quedar al peu del canó i no van mirar només els seus interessos econòmics. És indubtable que als que van fugir (que critiquen altres fugides) ja els urgia des de molt abans posar un peu fora, i van aprofitar l’argument de la lluita per la independència de Catalunya. Un aplaudiment senyorial per aquests altres empresaris catalans que lluiten per tornar a posar Catalunya on correspon. (Juan Manuel Crehueras Vallcorba – La Vanguardia).
UNA CIUTAT MERAVELLOSA.- Ens entestem a mirar la Barcelona dels barcelonins com una ciutat estressada d’embussos infinits, de sirenes i de contaminació. Una ciutat insegura, de furts i carteristes. Una ciutat de rics i de sensesostre, aquests per culpa de desnonaments injustos. Però, per a mi, una estudiant de poble de poc més de dos mil habitants al bell mig de Catalunya, que s’enorgulleix del tarannà senzill, de la tranquil·litat, dels seus boscos i corriols, o de la festa major, veig la Barcelona inclusiva, tolerant, plena de vida i color. Una Barcelona mestissa on tots hi tenim cabuda, rica en cultura, arquitectura, història i plena d’oportunitats. Però, m’adono que a uns tan estressats i impacients per fugir-ne de la ciutat que els absorbeix i els desgasta, i als altres, sovint massa crítics amb el centralisme de la capital que els enterboleix veure la meravellosa ciutat que tenim. Us convido a mirar-la de nou i ser capaços de sentir-vos-en orgullosos i així trobareu la manera d’aprendre a entendre-la, estimar-la i sobretot gaudir-la tant com jo faig. (Irene Codina Altarriba – La Vanguardia).
QUI PAGA WATERLOO?.- Davant la indignació que manifesta el govern independentista i que transmet als seus addictes per les quantitats que el Tribunal de Comptes exigeix als diferents encausats pel procés, vull recordar que la malversació és un delicte contra la hisenda pública. Un delicte que, en poques paraules, vol dir: gastar diners de tots i de totes per allò que no toca. Després la Justícia ho confirmarà o no. També penso que no estaria malament que el mateix Tribunal o el govern donessin informació de com es paguen i d’on surten els diners per a les despeses de Waterloo, i pels viatges de presidents i diferents polítics, ex-presos, etcètera. Les quantitats no deuen ser menors. (Bernat Serdà Bertran – La Vanguardia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada