dilluns, 14 de maig del 2018

SOBRE LA INVITACIÓ A UN AQUELARRE DE DELACIONS ANÓNIMES.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 14 maig 2018)
- Els del PP com que són tant de missa això de les croades els mola, i cada dos per tres se’n treuen alguna de la màniga perquè no decaigui l’alegria entre la seva parròquia tocant els dallonses d’alguns que no poden veure, com ara els mestres catalans. Però aquesta nova creuada l’han fet més ecumènica, religiosament parlant, i després de furgar la fiscalia perquè busqués les pessigolles als mestres d’un institut de Sant Andreu de la Barca en especial, sense descartar-ne d’altres com fures, per haver explicat als alumnes què va passar el primer d’octubre a les portes d’entrada dels col•legis electorals, el PP valencià ha anat més lluny proposant directament que les famílies delatin, garantint-los l’anonimat, els mestres que “adoctrinin” els alumnes explicant, per exemple, que Jaume I era rei de Catalunya o què vol dir això tan lleig de Països Catalans. La creuada contra el catalanisme té per objectiu recollir a un determinat confessionari-web, que no se sap qui controla però que se sospita té la seu en alguna claveguera, les denúncies d’alumnes, pares i professors sobre suposats casos d’adoctrinament a les aules. Les dades recollides a la web-confessionari es promet que no es faran públiques als mitjans i que només arribaran a les orelles imparcials i neutrals dels fiscals perquè passin el rasclet per veure quanta porqueria separatista troben. De moment la creuada no s’ha engegat a les Illes, però a la vista del zel que hi posen els “servidors de la llei de l’embut” l’ordre deu estar en capella.

A la meva manera de veure, això de la delació és una cosa molt lletja, perquè els que tenim memòria sabem que moltes cunetes, txeques, camps de la Bota n’anaven plenes “xivatassos” anònims. És cert que totes les comparacions són odioses i potser penseu que amb l’anterior n’he fet un gra massa, però totes les delacions entre veïns, entre germans o cosins encara que no causessin la mort deixaven molt tocada la vida de persones innocents. Però quan avui la diana de la calumnia es penja del coll de mestres és encara molt pitjor perquè jugar amb la integritat moral d'un docent només per odi, es mereix una bona escopinada a la cara de qui ho engresca.

Fins a la caiguda del Mur de Berlín (1989), als països comunistes de l’Europa de l’Est la delació era el pa de cada dia. Allà tothom vigilava i tothom era vigilat i tenia por de ser denunciat perquè sovintejaven les denúncies falses per guanyar-se una recompensa del règim. El senador republicà Joseph McCarthy, als democràtics Estats Units va fomentar la delació per engreixar llistes negres de periodistes, escriptors i cineastes castigats amb l’atur, l’exili o la subcontractació permanent sota pseudònim. Aquestes pràctiques censores van escapçar la iniciativa cultural d’aquell país, en especial la industria de Hollywood, amb una metafòrica caça de bruixes que el dramaturg Arthur Miller va simbolitzar en l’obra "Les bruixes de Salem". El maccarthisme va truncar carreres de moltes bones persones per les seves idees i per simples sospites d’envejosos, i grans professionals es van haver d’enfrontar a detencions i a l’ostracisme, i va despertar el mateix pervers dimoni de la delació que ara els del PP promouen miserablement, com si no n’hi hagués prou amb les xarxes socials, a través de les quals molts covards també emparant-se en l'anonimat, hi aboquen tota la porqueria mental que els seus cervells malalts segreguen. I si la delació és imperdonable sempre perquè és pròpia de pobres d’esperit, els que la inciten són uns miserables. I quan descaradament es demana en nom d'un patriotisme esbiaixat i malaltís que considera que a Catalunya i al País Valencià hi ha un clima que impedeix els bons ciutadans queixar-se, si no és anònimament perquè temen les represàlies, dels suposats abusos que els seus fills pateixen a l’escola a causa del fanatisme catalanista dels mestres, francament us he de dir que amb el mot miserable, no en tinc prou per qualificar aquesta conducta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada