Si
avui és dissabte, em toca fer campana del Blog fins dilluns.
Us
desitjo, doncs, que passeu especialment aquest cap de setmana un bon cap de
setmana, perquè si la CUP no fa cap numeret dels seus i cap jutge no saboteja
la delegació de vot dels diputats exiliats, la setmana vinent tindrem president
de la Generalitat, Govern i el 155 només en retirada, perquè segons el titella
del senyor Millo hem de fer bondat respectant la llei, però com que la llei la
fan i l’interpreten els del 155, ja veurem. Però siguem optimistes i deixem que
en Quim Torra faci de president efectiu sense arrufar el nas abans d’hora, ni
fer especulacions de mal gust. I si no sou de la primera volada, com jo, penseu
que la canterella del “si no fos” no és cap excusa per tirar pilotes fora quan
ens pregunten com ens trobem i contestem: “bé, si no entrem en detalls”. No
renunciem mai a la dignitat ni a l’empenta, ni a les ganes de viure. En
conseqüència, no deixem que cap pallús ens amargui el dia per tocar-nos el
botet. Tinguem sempre a punt un petricó de seny per si la sang se’ns escalfa
massa escoltant estirabots i, per si de cas, guardem també una petita pedra de
rauxa a la faixa, perquè no ens prenguin per encantats ni per babaus. I com que
de motius per estar emprenyats, grans, joves i de mitja edat, en tenim a
cabassos mentre la colla de gamarussos que ens governen facin de les seves, no
perdem els estreps i plantem-los cara amb un somriure sorneguer a flor de
llavis perquè vegin que no ens mamen el dit, ja que no surt a compte passar una
mala estona per una enrabiada.
I
si us vaga aquest cap de setmana, encara que jo faci campana, aprofiteu per
donar una llambregada al Blog "A LA MEVA MANERA DE VEURE". Us
garanteixo que hi trobareu reflexions per triar i remenar, totes escrites des
de la humilitat de qui sap que li’n queden un gavadal de coses per aprendre i
que no pot presumir de res més que de tenir una mica sentit comú.
Tanmateix,
no oblideu que aquest país té polítics a la presó per les seves idees, sense un
judici imparcial i just com correspondria si vivíssim en un país democràtic.
Perdoneu la franquesa, cada setmana ho repeteixo perquè quedi clar que cap
persona honesta pot tolerar que en nom de la llei, de l'ordre o d’una justícia
mal entesa es dissimulin rampells de repressió, sectarisme i despotisme
il•lustrat, propis del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada