QUÈ SE N’HA FET DE L’ALIANÇA DE LES CIVILITZACIONS?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 29 maig 2018)

 – Síria ha estat el darrer gra al cul de l’occident, que fa una dècada apeixia recursos de tota mena, per despertar unes quantes primaveres àrabs, que varen acabar totes com el rosari de l’aurora perquè els seus dirigents titelles de les potències que tota la vida han considerat l’orient mitjà, i Àfrica en general com el pati de casa seva per dir-ho amb franquesa, només van ésser bons per canviar pets per merda. Les primaveres de laboratori, dissenyades des d’occident per apartar del poder dictadorets i senyors de la guerra incòmodes pels seus macro-negocis, han fet una darrera l’altra la fi d’en cagaelàstics, enduent-se per davant de passada aquella utòpica “aliança de les civilitzacions” que apadrinaven l’il•luminat Rodriguez Zapatero, després d’arruïnar Espanya, i el califa turc Erdogan, mentre feia neteja de kurds. Us en recordeu, oi? Les primaveres àrabs que patrocinaven els occidentals no varen ésser mai verdes, sinó que acabaren tenyides de sang vermella i amb cadàvers abandonats en fosses comuns. Durant els aquelarres de l’Irak, d’Egipte, de Líbia i el de Síria que encara continua, per exemple, els mascles cabrons per antonomàsia, altrament dits “grans potències”, van esclafar les seves botes i les seves banyes de marrà sobre aquells territoris dels quals no podien perdre el control degut a les reserves de minerals, gas o petroli, abusant dels nadius fins a convertir-los si us plau per força en simples peons dels seus interessos, atiant les desavinences tribals, ètniques i sobretot religioses, amorrant-los contra la paret de la submissió si volien assegurar-se la menjadora i el subministrament d’armes.

D’aquesta manera de fer tan potinera no se’n salva ningú, ja que si Estats Units i els seus acòlits han fet disbarats a tremuja, tampoc Rússia o Xina han actuat com germanetes de la caritat i els seus mètodes d'intervenció són tan sibil•lins i imperialistes com els dels occidentals, i no han tingut mai uns i altres escrúpols per fer els experiments que calguessin amb finalitats bèl•liques, inclosos els de productes químics i biològics, fent servir de conillets d’índies persones tan atrapades enmig dels bombardejos i la massacre que estaven disposades a matar o deixar matar la seva gent per un mos de pa i una mica d’aigua neta que els permetés sobreviure. No ens deixem aixecar més la camisa: qui arma els braços dels senyors de la guerra en els territoris en conflicte arreu d’Àfrica i d’Àsia són les grans potències i els seus escolanets d’amén, unes amb l’excusa d’ensenyar democràcia i convivència en uns països que en prou feines han superat el feudalisme tribal i son presoners del fanatisme religiós integrista, i les altres per impedir que el capitalisme els hi mengi el coco; però totes mirant de desempallegar-se de l’armament sobrer que els hi fa nosa en uns arsenals renovats.

I vés a saber la paternitat d’aquelles armes químiques que semblen sortides de l’infern quan, potser, si gratéssim una mica trobaríem empremtes que farien caure la cara de vergonya a més de quatre que sembla que venen de l’hort. Els darrers mesos, per no dir anys, sinó amb el permís almenys amb la tolerància hipòcrita d’una ONU més eixorca que una colla d'eunucs, s’han esclafat milers i milers de míssils que valen un ronyó sobre ciutats indefenses. Amb els diners que han costat i costaran les guerres de l’Orient Mitjà, per exemple, es podien haver alimentat milions de boques famèliques, curat infinitat de malalties endèmiques i evitat tones de patiments inútils. Però les grans potencies promotores de les primaveres verdes i d’uns quants experiments més, prioritzen sempre els dividends de les empreses productores d’armes i venedores d’energia. Compte!, que aquest càntir ja fa tan de temps que va a la font, que algun dia petarà. Aleshores, que Déu ens agafi confessats, Pensem-hi!