LA DIFERÈNCIA ENTRE PRESOS POLÍTICS I POLÍTICS PRESOS.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 28 maig 2018)

 Ja sé que als del gremi popular els emprenya molt que es digui que a Espanya, sota el govern “ultra-democràtic” presidit per M.Rajoy hi ha presos polítics, i no es cansen d’esgargamellar-se corregint-nos i prohibint els llaços grocs: només hi ha polítics a la presó i no a l’inrevés! Però una vegada més no tenen raó, potser perquè qui més qui menys, a la cort del PP ha inflat el seu currículum acadèmic i a un mig analfabet no se li pot demanar que fili prim en qüestions semàntiques. Però, repeteixo, pixen fora de test quan s’enfilen per les parets negant l’existència de presos polítics perquè, per vergonya de la marca Espanya, sota la seva franquícia posen a la presó polítics com a càstig per pensar de manera diferent i condemnen a presó polítics perquè purguin les estafes i corrupcions que han comés aprofitant-se, de la seva condició de polítics influents mentre remenaven les cireres. M’entendria el que vull dir M.Rajoy, si fos un client normal del blog, o necessitaria que li donés més pistes? Doncs, miri, no s’hi amoïni que no em ve d’una hora per fer-li entendre que l’Oriol Junqueras és un presoner polític, perquè defensa pacíficament la independència del seu país, mentre que l'Eduardo Zaplana és un polític que han fotut a la presó, perquè és un xoriço. Creieu que amb aquesta explicació gràfica entendria el matís que hi ha entre un “pres polític” i “un polític pres”? Doncs, apa!, perquè ho sàpiguen tots els que fan l’indi a la tribú dels populars i els benaventurats que pretenen competir a pallassades amb el gallec savi i murri que se les sap totes, qui sap si degut a que té un pacte secret amb les meigas de Compostela que, diu la llegenda, són cosines germanes de les bruixes de Zugarramurdi.

En resum, a la meva manera de veure, si volem col•laborar a posar cada cosa al seu lloc per evitar des de malentesos a fer el ridícul democràticament, potser que “adoctrinem” la canalla des de ben petits explicant-los que, en un país decent, els únics polítics que poden acabar a la presó són els corruptes, prevaricadors i delinqüents, però mai els polítics que simplement defensin les seves idees, de manera democràtica, pacífica i enraonada i, a més a més, estiguin recolzats per la voluntat expressada pels seus votants a les urnes. En conseqüència, els nens i nenes que ja des de xics són més espavilats del que ens pensem, mai més oblidarien la lliçó: que un país que tingui polítics a la presó no és un país democràtic, ben al contrari de si engarjola polítics que s’hagin aprofitat de la democràcia per enriquir-se, robant els diners del poble. I si quan se’ls hi expliqui es fa amb el llenguatge planer i caricaturesc propi dels de la família super3, oli en un llum. Perquè ja ho deia el meu amic poeta Fages de Climent, en un dels seus epigrames tocats per la tramuntana: “Hi ha una norma que no falla: / l'home de bé no perdura / pel diploma i la medalla /sinó per la caricatura”. Per aquesta raó, fins i tot els que diuen no entendre de política, s’identificaran, en un sentit o altre amb els personatges parodiats a “Polònia” aquesta nit.