Follow by Email

dimecres, 30 de maig de 2018

QUI DE JOVE NO TREBALLA, DE GRAN DORM A LA PALLA.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 30 maig 2018)
- En Ramon ho porta escrit a la massa de la sang, aprés com el parenostre: per ser una persona de profit s’ha de treballar des de petit. A casa, tant el pare com la mare se n’havien fet un tip de pencar: ell de paleta i ella a la fàbrica, de nuadora. Entre els dos jornals i mirant de no estirar més el braç que la màniga, van donar-li estudis per guanyar-se la vida, sense anar tan estregat com ells. Fa cinc anys es va jubilar de comptable, després de fer la mar de números per assegurar-se que li quedés una pensió digne, de la qual poguessin viure’n ell i la seva dona, la Rosa, sense passar angúnies. Va repassar els càlculs una dotzena de vegades, fins estar-ne convençut que si la paga se l’apujaven cada any una mica per atrapar la inflació, encara que no fos exacte del tot, podrien anar tirant. La Rosa cobra la mínima perquè només va cotitzar com autònoma a la merceria de sa mare i quan aquesta va morir i es van traspassar la botiga, a la mateixa gestoria que li arreglaven els papers la van assessorar com donar-se d’alta com a minyona de mentida, fins que tingués l’edat de jubilar-se; i aprofitant que ja hi estaven posats van col·locar gairebé tot el que n’havien tret del traspàs en un producte per arrodonir les pagues: un producte de tota confiança, que la gestoria  venia per compte d’un banc, i que li’n deien “preferents”.

Vet-aquí, però, que després de quaranta-cinc anys de treballar i estalviar per si tenien un mal de ventre, ara en Ramón i la Rosa es troben amb les pagues congelades i l’amenaça de retallades; i dels estalvis no en queden ni les resquícies, perquè aquell producte de tanta confiança va resultar l’enganyifa del segle i els mestres armers a qui han recorregut no saben si es podran rescabalar d’aquell negoci d’en Robert amb les cabres. Però sospiten que si en recuperen alguna cosa, serà per posar-se a plorar. A en Ramon li ha caigut, doncs, l’ànima als peus i no entén com pot ser que havent seguit el consell dels seus pares de treballar des de ben jove, amb tota la fe i la constància de que fou capaç, avui estigui a punt d’anar-se’n a clapar a la palla. Mentrestant, els mateixos polítics que han robat sense escrúpols i que no han tornat ni una engruna del que s’han embutxacat i han fet embutxacar, el volen confondre amb una mentida cínica i perversa: que ni ell ni la Rosa tindran dret a passar una vellesa tranquil·la, perquè segons aquests xarlatans una pensió digna no és un mai dret sinó un somni de “l’estat de benestar”, que el país que ells han plomat no s’ho pot permetre.

Però el que l’amoïna de veritat, és que aquesta colla de farsants que només pensen en com arreplegar-se el poder els uns als altres com sigui s’estiguin rifant els jubilats, sinó en el drama de joves com en Nil, que es va llicenciar fa dos anys d’arquitecte i tot just abans d’ahir ha trobat feina de escrivent en una notària. Serà la seva primera feina amb contracte, de moment per la temporada d’estiu i li pagaran 800 euros bruts al mes. De la mateixa manera que en Ramon els hi retreu als seus pares aquella insistència en dir-li que suant la carcanada des de ben jove, mai dormiria a la palla, en Nil plora de ràbia per creure’s com un babau que traient-se una carrera se’l rifarien per oferir-li feina, i comprovar ara que tot plegat era una faula. I si en Ramon s’indigna quan escolta el governador del banc d’Espanya dient que un pensionista propietari del seu pis pot viure com un potentat, en Nil surt de fogó recordant aquells saberuts economistes, vés a saber a sou de qui, que predicaven als quatre vents que el jovent que ho passaria magra i de gran dormiria a la palla, seria el que no tingués ofici ni benefici. Com es menja, pensa en Nil indignat, que els que tenim estudis i fins i tot una carrera no trobem feina de lo nostre i si en trobem ens la paguen de per riure? Però quan en Ramon, la Rosa i en Nil perden els estreps i estan a punt de fer un disbarat, és quan veuen la classe política que, enlloc d’arreglar el país perdi el temps insultant-se i jugant a nyaus, com si estiguessin en un pati d’escola. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada