Follow by Email

divendres, 18 de maig de 2018

QUOUSQUE TANDEM ABUTERE, GIMENEZ LOSANTOS I COMPANYIA, PATIENTIA NOSTRA?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 18 maig 2018)
.- Em va fer gràcia, fa uns mesos, que la vicepresidenta del govern espanyol parafrasegés en Cicerò etzibant-li al llavors president Puigdemont: ¿hasta cuándo va a seguir abusando y tensionando al pueblo de Cataluña? I em va fer gràcia perquè si el senador romà hagués alçat el cap de la tomba, segurament li n’hagués dit quatre de fresques a la Soraya, per comparar l’honorable president de la Generalitat amb un conspirador i corrupte Lucio Sergio Catilina, que després de no sé quantes vegades d’intentar ser elegit cònsol de Roma, va decidir tirar pel dret i muntar un cop d’Estat, que va resultar fallit. Sort!, perquè es proposava sollevar l’exercit, calar foc a unes quantes propietats de gent que tenia entravessada i degollar un parell de dotzenes de senadors, inclòs el propi Ciceró, el qual li va destarotar el complot posant-lo en evidència al Senat amb quatre interpel•lacions – conegudes com Catalinaries -. que han passat a la història i que començaven amb la frase que encapçala la reflexió d’avui, eliminant és clar la referència a Gimenez Losantos que, evidentment, encara no havia nascut en aquells temps, però que de rates de claveguera l’imperi ja n’anava ple.

En Jiménez Losantos no és un paio qualsevol i per fer-li una repassada a la trajectòria i al tarannà se’m fa difícil trobar en català la paraula justa, en canvi en castellà n’hi ha una que li va com anell al dit: “resabiado”. Qui sap es podria traduir per “banyabaix”?. I qui sap si us sorprendrà saber que aquest radical ultra nascut a Terol, fill d’un sabater i d’una mestra filla de mestres, va militar de jove en el radicalisme antifranquista de partits com Bandera Roja (maoista) i PSUC (comunista). A la Universitat de Saragossa va ser deixeble de Jose Antonio Labordeta i a la de Barcelona idolatrava Joaquim Marco (més tard creu de sant Jordi). Va col•laborar, entre d’altres publicacions esquerranes amb les dues de referència intel•lectual de més prestigi a l'època: El Viejo Topo i Ajoblanco. I des del 78 va formar part del Partit Socialista Aragonés (una franquícia del PSOE) , fins que després d’una nova tombarella el trobem l’any 80 a les llistes de PSA, en les primeres eleccions autonòmiques catalanes. Un any més tard, el maig del 1981, va ser segrestat per la banda terrorista Terra Lliure que li va destrossar un genoll d’un tret. Des de llavors, va retirar-se a Madrid i iniciar un ràpid procés de decantació ideològica des del socialisme descafeïnat a l’ultradreta i a l’anticatalanisme visceral.

Aquest paio, doncs, no és un precisament un indocumentat ni un pelacanyes intel•lectualment parlant, llàstima que la ràbia - no escric l’odi, per no embolicar la troca, encara que ho pensi -, en un determinat moment el va encegar i l’impedí opinar serenament sense barrejar els arguments dialèctics amb insults gruixuts, despietats, sarcàstics i premeditadament provocadors. I com que la Fiscalia - tan amatent a imputar independentistes, Valtonycs, titellaires, pallassos i gent d’aquesta mena, pel que escriuen, canten o monologuen -, no li ha picat mai la cresta a aquest escalfa-braguetes per les ofenses barroeres que trascola, emparat en la tolerància mesquina d’una justícia amb dues vares de mesurar. Ofenses que han anat pujant de to fins a desbarrar frases que avergonyirien un nazi, com ara somniar amb un bombardeig de Barcelona, entre un extens repertori de presumptes delictes d’odi. Aquest paio fa temps que cada vegada que obre la boca des de les antenes és per ofendre, provocar i, darrerament, també incitar a la violència, abusant descaradament d’una mena d’immunitat que els seus padrins bisbes, fiscals o jutges li permeten, vés a saber obeint instruccions de qui. Però el problema fonamental que té el personatge i perill més gran que representa és que crea escola, i des de fa temps surten imitadors tan fastigosos, mal educats i males persones com els que han penjat a Internet fotos d’una filla discapacitada del president Torra, acompanyant-les d’uns comentaris tan bords i racistes que no els reproduiré, perquè són la negació del concepte més elemental d’humanisme. ¿Fins quan, em pregunto, la tan eficaç Fiscalia de l’Estat quan vol, no mourà un dit per passar per l’adreçador de la llei a individus miserables, indignes de compartir una societat democràtica? També em pregunto si el considerat M. Rajoy, que va afanyar-se a trucar un veí de Balsareny al que li van cremar la bandera espanyola del balcó de casa, ja ha trucat al president Torra per solidaritzar-s’hi com a persona, condemnant que s’hagi utilitzat la imatge d’una nena per fer-li mal políticament al seu pare?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada