PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 17 maig
2018)
.- Dels milers de recursos que quan treballava vaig presentar
per treure les castanyes del foc als clients que assessorava, només, que
recordi, en tres ocasions vaig passar per la vergonya que se me’ls carreguessin
per haver-los presentat fora de termini, un dels defectes de forma més corrents
i més ridículs. Per saber què se sent, s’ha d’haver passat per aquesta
experiència, perquè és impossible d’explicar la sensació de trobar-te com una
merda, maleint haver-te descuidat de prendre la precaució d’anotar al dietari
una alarma dos dies abans de prescriure l’acció. Una de les vegades, ara que
rebobino, la secretaria va intentar consolar-me del disgust justificant l’error
perquè devia confondre’m amb un tecnicisme: el dels dies hàbils i inhàbils.
Però no em va fer efecte el consol, em sentia fracassat per haver perdut tan
miserablement el temps, trencant-me les banyes en arguments tècnics per rebatre
una sentència o una acta d’inspecció, i cagar-la en una qüestió tan bàsica com
no prendre’m la molèstia de calcular bé el temps de que disposava per fer el
recurs. I després, el fet que tots els del despatx - les males notícies sempre
s’escampen més aviat que les bones - em planyien fent-se l’hipòcrita amb un somriure
sorneguer. “Això li pot passar a qualsevol” – deien, cofois que a ells no. I sobretot,
com ho expliques al client? Perquè si et desestimen un recurs perquè els teus
descàrrecs no han convençut, sempre te’n pots sortir quedant com un senyor i
assegurant que et rescabalaràs en recórrer a una instància superior. Ara bé, si
el recurs te’l tomben per un defecte de forma, com li pots colar el nyap al
client? De lleis, els clients no tenen perquè saber-ne, i per tant sempre es
pot quedar bé amb la vianda al plat, prometent posar-hi els cinc sentits en
l'escrit d’al•legacions. Però quan l’has cagat per un defecte de forma, ja has
begut oli i encara gràcies que el client no et demandi per sapastre.
Em preguntareu a què ve la reflexió
d’avui i, encara que us costi de creure, pateixo per com s’ho deu estar passant
de malament el jutge Llarena, tot un senyor magistrat del Suprem havent
d’entomar que els tribunals belgues li hagin fet menjar amb cols de Brussel•les
la petició d’extradició de tres consellers catalans destituïts, per un defecte
de forma. Reforca de pallanga, que fort! - com deia un company de Figueres quan
s’exaltava. Aquesta decisió dels belgues que deu amargar el dia a don Pablo, a
mi me l’alegra perquè, en certa manera, em reconforta per aquelles llànties en
figura de defecte de forma que figuren en el meu currículum professional, com
us explicava abans; la patacada al plantejament de tot un magistrat del Suprem,
també per defecte formal, sí que és una bona llàntia comparada amb les meves de
principiant. No li arrendo pas el disgust que deu estar passant el pobre home,
sobretot tenint en compte que, en el meu cas, només se’n varen assabentar de
les relliscades la mitja dotzena de persones, algunes àdhuc amigues, del
despatx i en canvi de la seva cagada en va ple tot el país i part de
l’estranger. No crec pas que sopi en uns quants dies, i no per vergonya ni per
amor propi, sinó perquè les cols de Brussel•les fa una temporada que li costen
de pair. M’agradaria espiar per un forat les explicacions que el senyor jutge
donarà al seu client, M.Rajoy, quan aquest torni de la cimera europea, perquè
em faig càrrec que justificar un nyap com aquest no és fàcil de gestionar ja
que, com a mínim, s’exposa a que el posin de cara a la paret amb unes orelles de
burro. És clar que sempre es pot espolsar la culpa de la seva toga i
carregar-li el mort a algun becari/a del despatx, dient que per excés de feina
li delegava alguna vegada els recursos, cosa que explicaria que a Bèlgica,
Berlin, Suïssa i Escòcia no els hi semblin obres d’art, precisament. En fi, com
deia aquell, avui per mi, demà per tu. Els meus “defectes de forma” queden
perdonats i redimits amb escreix per una tan il•lustre cagada. Brindo amb una
gerra de Chimay belga, la millor cervesa belga per acompanyar una paperina de
moules-frites (patates fregides).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada