Follow by Email

dijous, 17 de maig de 2018

QUINA PUTADA QUE ET TOMBIN UN RECURS PER DEFECTE DE FORMA!


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 17 maig 2018)
.- Dels milers de recursos que quan treballava vaig presentar per treure les castanyes del foc als clients que assessorava, només, que recordi, en tres ocasions vaig passar per la vergonya que se me’ls carreguessin per haver-los presentat fora de termini, un dels defectes de forma més corrents i més ridículs. Per saber què se sent, s’ha d’haver passat per aquesta experiència, perquè és impossible d’explicar la sensació de trobar-te com una merda, maleint haver-te descuidat de prendre la precaució d’anotar al dietari una alarma dos dies abans de prescriure l’acció. Una de les vegades, ara que rebobino, la secretaria va intentar consolar-me del disgust justificant l’error perquè devia confondre’m amb un tecnicisme: el dels dies hàbils i inhàbils. Però no em va fer efecte el consol, em sentia fracassat per haver perdut tan miserablement el temps, trencant-me les banyes en arguments tècnics per rebatre una sentència o una acta d’inspecció, i cagar-la en una qüestió tan bàsica com no prendre’m la molèstia de calcular bé el temps de que disposava per fer el recurs. I després, el fet que tots els del despatx - les males notícies sempre s’escampen més aviat que les bones - em planyien fent-se l’hipòcrita amb un somriure sorneguer. “Això li pot passar a qualsevol” – deien, cofois que a ells no. I sobretot, com ho expliques al client? Perquè si et desestimen un recurs perquè els teus descàrrecs no han convençut, sempre te’n pots sortir quedant com un senyor i assegurant que et rescabalaràs en recórrer a una instància superior. Ara bé, si el recurs te’l tomben per un defecte de forma, com li pots colar el nyap al client? De lleis, els clients no tenen perquè saber-ne, i per tant sempre es pot quedar bé amb la vianda al plat, prometent posar-hi els cinc sentits en l'escrit d’al•legacions. Però quan l’has cagat per un defecte de forma, ja has begut oli i encara gràcies que el client no et demandi per sapastre.

Em preguntareu a què ve la reflexió d’avui i, encara que us costi de creure, pateixo per com s’ho deu estar passant de malament el jutge Llarena, tot un senyor magistrat del Suprem havent d’entomar que els tribunals belgues li hagin fet menjar amb cols de Brussel•les la petició d’extradició de tres consellers catalans destituïts, per un defecte de forma. Reforca de pallanga, que fort! - com deia un company de Figueres quan s’exaltava. Aquesta decisió dels belgues que deu amargar el dia a don Pablo, a mi me l’alegra perquè, en certa manera, em reconforta per aquelles llànties en figura de defecte de forma que figuren en el meu currículum professional, com us explicava abans; la patacada al plantejament de tot un magistrat del Suprem, també per defecte formal, sí que és una bona llàntia comparada amb les meves de principiant. No li arrendo pas el disgust que deu estar passant el pobre home, sobretot tenint en compte que, en el meu cas, només se’n varen assabentar de les relliscades la mitja dotzena de persones, algunes àdhuc amigues, del despatx i en canvi de la seva cagada en va ple tot el país i part de l’estranger. No crec pas que sopi en uns quants dies, i no per vergonya ni per amor propi, sinó perquè les cols de Brussel•les fa una temporada que li costen de pair. M’agradaria espiar per un forat les explicacions que el senyor jutge donarà al seu client, M.Rajoy, quan aquest torni de la cimera europea, perquè em faig càrrec que justificar un nyap com aquest no és fàcil de gestionar ja que, com a mínim, s’exposa a que el posin de cara a la paret amb unes orelles de burro. És clar que sempre es pot espolsar la culpa de la seva toga i carregar-li el mort a algun becari/a del despatx, dient que per excés de feina li delegava alguna vegada els recursos, cosa que explicaria que a Bèlgica, Berlin, Suïssa i Escòcia no els hi semblin obres d’art, precisament. En fi, com deia aquell, avui per mi, demà per tu. Els meus “defectes de forma” queden perdonats i redimits amb escreix per una tan il•lustre cagada. Brindo amb una gerra de Chimay belga, la millor cervesa belga per acompanyar una paperina de moules-frites (patates fregides).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada