QUINA PASSADA, CASAR-SE AMB UN MATEIX!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 11 maig 2018)

- La versió catalana de la cèlebre dita atribuïda a Sòcrates, “només sé que no sé res”, podria ésser aquella de pares desconeguts que diu: “mai te n’aniràs a dormir, sense saber-ne una de nova”. Vés per on avui, doncs, he aprés una paraula que no coneixia - “sologàmia”-, i que de tan nova que és no figura ni al diccionari. Segons sembla, el mot estrany defineix el que seria l’estat ideal dels que prefereixen viure sols, abans que mal acompanyats. Fins ara eren coneguts per solters – concos en pla rústic o “singles” si saps anglès i vols fer-te l’interessant -, de manera que em dic que un practicant de la sologàmia deu ser un solter elevat al quadrat. Quelcom així com un vagà respecte d’un vegetarià. Més que definir, doncs, un estat d’ànim o una filosofia existencial, diria que la sologàmia sublima o perfecciona tot plegat, amb un cop d’efecte espatarrant: l’invent d’emparellar-se o casar-se amb un mateix. No us penseu pas que estic aixecant-vos la camisa, resulta que els que decideixen tirar pel dret en la seva obsessió de no dependre de ningú més que d’ells mateixos fins al punt de declarar-se, mirant-se al mirall, amor etern fins que la mort acabi amb la comèdia, han posat de moda la versió més surrealista del que s’entén com a unió sentimental o de conveniència entre dues mitges taronges d’un matrimoni, sigui del sexe o de la marca que es vulgui. Ni en Dalí que tenia tanta imaginació delirant podia va atrevir-se a inventar l’hermafroditisme humà, tot i que vés a saber si el gran masturbador no en fou una intuïció premonitòria. Certament no es pot dir que de moment faci forrolla aquesta moda, però cada dia hi ha una dotzena o més, sobretot de dones escampades pel món – perquè majoritàriament sembla que la mania afecta més a senyores que a senyors -, que decideixen fer vots de fidelitat amb un mateix, i com que les espanyoles no són ruques i s’apunten a la modernitat per la modernitat sense pensar-s’ho dues vegades, segons asseguren les sacerdotesses sologamistes són quasi una quarantena les parelles unipersonals que s’han format.

Una italiana, casualment anomenada Laura Mesi, passarà a la història per haver-se casat amb ella mateixa per primera vegada i fent una vertadera festassa: arres, pastís de tres pisos, 70 convidats i cap nuvi. La dona va declarar a la BBC que “es pot viure un conte de fades sense príncep”. El que em xerrica de tot plegat és que va justificar la seva decisió per motius de coherència ja que feia temps portava de cap que si no trobava l'ànima bessona abans de passar per la crisi dels quaranta, es demanaria a ella mateixa la mà; però jo penso que per entendre el se capgirell mental potser caldria analitzar com li va anar en una relació convencional que va allargar-se dotze anys. Tanmateix, d’aquesta moda que comença a circular per les xarxes, i que pot petar-les amb força un dia d’aquest, en un món cada vegada més desguitarrat, de fet ja n’hi va havia hagut símptomes a les darreries dels 90, però sortí oficialment de l’armari, per dir-ho d’alguna manera, l’any 2003 en un programa televisiu – Sexo en Nueva York -, on l’actriu Sara Jessica Parker, la inoblidable intèrpret de la famosa Carrie, va protagonitzar el seu auto-enllaç.

En canvi, on si que peta com a moda és entre les japoneses, on una de cada set dona és soltera. Una agència matrimonial de Kyoto ofereix des del 2014 una festa d’auto-casament de dos dies de durada per uns 2.800 euros, oferta que inclou vestit de núvia, ram, perruqueria, sessió de fotos i estada en un hotel per passar la lluna de mel, en solitari. Segons els alcavots d’aquesta mena de matrimonis o com li vulgueu dir perquè els capellans no s’emprenyin, la sologàmia posa a cent l’autoestima de les dones. No sé pas. El que si em queda clar és que hi ha d’haver gent per tot i que jo no en diré res per a no prendre mal: cadascú que s’ho munti com vulgui, mentre no emprenyi. Ara bé, per curiositat m’agradaria que m’expliquessin si tenen previst com s’ho faran per divorciar-se el dia que ja en tinguin la pipa plena de fer el dròpol. I posats a demanar detalls d’aquesta modalitat tan "in", en cas d’adulteri, quina part d’una mateix serà l’infidel i quina portarà banyes.