● El tracte era tornar el dia 17,
però aquest estiu gairebé sembla pecat fer massa vacances d’opinió, veient com
es precipiten els esdeveniments. Per aquesta raó, he pensat tornar a la feina
abans del que tenia previst per donar una ullada a unes quantes reflexions
penjades fa temps a aquest blog sobre els clarobscurs del procés sobiranista i
posar en relleu la coherència de les idees exposades sobre aquesta qüestió des
de bon principi. La reflexió que reprodueixo la vaig penjar l’octubre de 2012 -
fa quatre anys -, i l’encapçalament valdria per avui, només canviant 25N per
27S.
** El 25N procurem no fer
el préssec **
La
gran manifestació de l’11 de setembre va canviar el pas dels ciutadans, però
també va sorprendre amb el pas canviat bastants polítics que, com s’ha dit
tantes vegades, en pontificar sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya hi
passaven de puntetes, fent la puta i la ramoneta. Però davant l’evidència d’una
gentada que va sortir pacíficament al carrer per dir: prou de tentines!; a
tothom li varen agafar les presses per moure fitxa. La llàstima és que massa
partits ho van fer mirant-se el melic i llurs conveniències més que a les del
país: l’èxit de la manifestació només els hi va servir d’excusa. Fem-hi, si us
sembla, una repassada en el moment de tallar la cinta d’inauguració de la Fira
electoral.
●CIU,
el partit de govern, sabia que a penes dos anys d’encetar la legislatura, entre
la crisi i el fracàs de les cataplasmes econòmiques “dels millors”, ja no els
hi quedava poca corda en tenir les mans lligades per governar sense hipoteques.
Aleshores se’ls hi va encendre la bombeta i, reclamant liderar el sentiment
independentista expressat al carrer, varen apostar per avançar eleccions,
encegats per l’oportunitat d’aconseguir - aprofitant el rebuf encara calent de
la manifestació - la majoria absoluta que els confirmés la seva pretensió de
ser els galls indiscutibles del galliner català. El que passa és que, si les
enquestes sobre intenció de vot l’encerten, tampoc aquesta vegada faran saltar
la banca de la majoria absoluta i tota la festa no haurà servit per res.
Tanmateix, aquesta contrarietat a les urnes podria reviscolar les tensions
internes entre els socis de la coalició, afegint més incertesa al panorama
polític, enlloc de tranquil•litzar-lo.
•
El PSC, precisament per les notòries desavinences entre famílies i ànimes,
s’enfronta cada vegada més escandalosament amb les seves cròniques
contradiccions d’identitat, per exemple marejant la perdiu fins a darrera hora
sobre si s’afegien o no a la manifestació de la Diada o, més cap aquí, sobre si
engeguen o no a pastar fang els
cosins-germans que els hi toquen el crostó des de Madrid, cada cop que
gosen esgarriar-se de la doctrina oficial predicada per el pope Rubalcaba i
d’altres relíquies. Davant el cop d’efecte electoral de CIU, han pretès quedar
bé amb la vianda al plat per acontentar la parròquia catalanista, traient del
barret el conill del federalisme sense recordar-se’n que aquest és un recurs
que, des que es varen desempallegar d’en Maragall com a xef de l’establiment,
el seu substitut Montilla ja no el posa ni a la carta. D’altra banda, s’han
muntat un embolic ben fastigós amb una interpretació força desafinada del dret
a decidir; per tant pagarà la pena de veure com venen l’article i, sobretot,
qui els hi compra enmig d’aquest joc dels disbarats.
•
ERC, en veure tanta gent caminant il•lusionada darrera la bandera del
sobiranisme que ells havien enarborat en solitari i a empentes i rodolons des
de la transició, van fregar-se les mans convençuts que, finalment, traurien el
ventre de penes amb la collita madura que tants de sacrificis els hi havia
costat conrear, des de llaurar un erm fins a regar-lo i tornar-lo a sembrar
sense defallir, malgrat les inclemències del temps no els hi varen posar gens
fàcil.
•
Els antics psuqueros d’ICV, camuflats de verd i oportunistes com sempre a la
que salta la llebre, pensaven sucar el melindro fent la gara-gara als indignats
i als desencantats, amb una retòrica arnada de temps reculats.
•
Els del PP i Ciutadans, a partir de la Diada es poden ensacar plegats, ja
que malgrat discrepin en qüestions de
matís per allò de marcar paquet propi, quan apareixen a dojo senyeres i
estelades per tot arreu, toquen a rebato la seva esquifida parròquia i comencen
a disparar a tort i a dret - usant arcaics trabucs de les guerres carlines -
bales farcides de por, de mentides i de mala bava.
I
pareu de comptar, perquè no val la pena d’entretenir-nos amb la morralla de
petites formacions independentistes, quins líders llepafils, repatanis i
ressentits no han estat capaços de la generositat patriòtica necessària per
fornir una candidatura unitària, ni en uns moments en que s’hauria d’anar per
feina i passar dels personalismes i tonteries de canalla malcriada.
Feta
aquesta breu composició de lloc, m’agradaria pregar humilment als candidats que
siguin prou responsables per a no fugir d’estudi en els mítings, deixant clar
als electors que allò que toca votar el proper 25N, és si s’està o no d’acord
amb que els ciutadans exerceixin el seu dret a decidir quin tipus de relació
política volen amb l’Estat espanyol. Els candidats, doncs, no s’haurien
d’embolicar amb llibres de cavalleria, perquè si d’allò que es tracta és de
convocar quan més aviat millor un referèndum d’autodeterminació, convindria que
una majoria aclaparadora donés suport al dret a decidir. Però ara no toca
encara decantar-nos per la independència, pel federalisme o per deixar-ho tot
tal com està: aquest serà el següent pas electoral. I que no ens hi posin
traves ni des de Madrid ni des de Brussel•les a exercir aquest dret en un
futur, dependrà molt de si els resultats de les urnes el 25N són inequívocs o
tebis. Per això cal que començant pels propis candidats, passant pels mitjans
informatius i acabant en les tertúlies d’opinió, s’orienti bé l’electorat i no
es vulguin fer jocs de mans, en uns moments tan delicats. El 25N no toca votar
independència sí o no, simplement s’ha de votar pel dret a poder-ho fer,
definitivament, demà passat. No fem més el préssec!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada