FESTES MAJORS

Totes les ciutats durant la festa major es tornen alegres i confiades, i es tiren al carrer un cop decretada la treva de la rutina, arraconant per unes hores els maldecaps. Com si s’obrissin totes les gàbies i clausures, hom s’ensopega pels carrers engalanats gent que feia mesos que no veia. Des dels ajuntaments, les comissions de ciutadans de bona fe que es cuiden d’organitzar modernes versions del “panem et circenses”, procuren bastir uns programes d’actes que complaguin totes les expectatives, sensibilitats i tradicions, inclosa la missa solemne perquè qui hi vulgui treure el cap no es frustri, malgrat cada vegada més les autoritats de torn practiquen la religió laica i opten per deixar plantada la capellanada, puix tothom ha de cuidar la seva parròquia. I com que és tan difícil d’encertar els gustos de tothom, sobretot del jovent inquiet o indignat que ara abunda, perquè no s’esgarriïn els més radicals i desencantats del sistema, se’ls hi tolera en algun lloc del municipi una “festa major alternativa”, pensant que a la gent d’ordre li surt més a compte tenir controlats aquests potencials rebentadors del carrincló programa oficial, encara que proclamin per unes hores la seva petita república llibertària, on quasi tot està permès a excepció de la violència física i de la droga dura, perquè de l’altra els consumidors habituals dóna la sensació que en van ben servits, per molt que es dissimuli. Les brigades de neteja, de matinada fan desaparèixer amb aigua a pressió i detergents els vòmits i pixums que marquen el territori de l’alternativa, mentre que es limiten a treure les lleganyes de la resta de la ciutat on la festa es celebra posant la marxa curta.

No saps d’on surt la gent, però hi ha gent per tot. És d’aquells dies que t’hi entrebanques amb la gent sense voler, i a les hores petites sembla que és migdia. I el toc de queda que s’imposa durant la majoria de l’any, perquè el sagrat descans dels ciutadans es respecti, durant la festa major el viola i l’envaeix el xivarri, la musica i la disbauxa: per la  festa major sembla que passa com en Carnaval, que tot s’hi val. I els decibels descontrolats s’enfilen per les teulades fins a esgarrapar la cara de la lluna. Tothom ho sap, i s’ho passa com pot perquè la finestreta de les reclamacions també té posat, per la festa major, el cartell de “torni demà”. Només queda el recurs d’emigrar cap a verals més tranquils, si no es vol participar si us plau per força de de la xerinola. Ara bé, francament, l’analgèsic i el tranquil•litzant més efectius per suportar les migranyes i la caparrassa de les festes majors es viure-les des de dintre, penjant la cara de pomes agres a l’armari rober mentre duri la gresca. Per treure’s la ressaca de sobre, ja tindrem temps tota la resta de l’any... Cal que us digui que a Manresa estem de festa major?