MATINAL DE CIRC AL CONGRÈS DELS DIPUTATS

Els periodistes de la meva quinta, en plena canícula vivíem de les anomenades “serps d’estiu” per fer bullir l’olla a la redacció, perquè les notícies anaven escasses. Però avui dia, gràcies als estirabots, relliscades o enganxades amb les mans a la massa de personatges “públics” - en el millor sentit de la paraula - sobra xeixa perquè els mitjans d’informació no passin fam. Ara bé, que la vigília de la mare de Déu d’agost es munti una carpa del circ en el Congrés perquè el diputat Fernàndez - que a hores lliures fa de ministre – vulgui demostrar les seves dots de funambulisme polític, sobrepassa totes les expectatives imaginables per entretenir el poble un dia lleganyós. El ciutadà Fernàndez resulta que, en horari de ministre de la governació, va rebre al seu despatx oficial un amic íntim carregat de pedigrí - el ciutadà Rato -, a qui la justícia li té posat el dit a l’ull com a presumpte culpable d'un reguitzell de coses lletges, i al qual també milers de ciu-tadans espanyols sense cap pedigrí li porten botada perquè gràcies als seus jocs de mans han esdevingut més pobres o s’han arruïnat del tot, a part dels que ja crien malves perquè el disgust de veure’s sense estalvis a la vellesa no ho van pair.

Em temo, però, que serà un espectacle que acabarà com el rosari de l’aurora, enmig d’insults i bronques, marejant la perdiu sobre el contingut de la conversa entre el ciutadà ministre i el ciutadà xoriço en potència, durant una llarga hora sense testimonis. Un confident a sou va filtrar ahir a la premsa que la trobada tenia per objectiu demanar l’empara del ministre amic per l’assetjament a un familiar del ciutadà camarada, i suposo que aquest serà el fil argumental de la defensa del ministre. Tant se me’n dóna! Per mi com si s’acull al secret de confessió per tancar-se en banda: entre dos membres de l’Opus tampoc seria tan inversemblant... A la meva manera de veure, el que importa no és de què varen parlar durant una hora a soles el ministre cap de la policia de la governació i un ciutadà imputat per frau fiscal, entre d’altres malifetes, sinó les excuses de mal pagador que des del PP s’han donat sobre aquest curiós afer: “el senyor Rato no és un qualsevol, i si va demanar una entrevista al ministre per tractar assumptes personals, aquest no s’hi podia negar”. En una pixada fora de test com aquesta rau la mare dels ous de l’escàndol. El fet que un presumpte delinqüent tingui un passat il•lustre com a servidor de l’Estat, no es pot fer valdre en un Estat ètic i de dret per gaudir de cap tracte de favor respecte del ciutadà pelacanyes, sinó tot el contrari. Haver-se servit d’un càrrec públic per untar-se els dits, prevaricar o enjovar els ciutadans hauria de suposar un rebuig afegit i un càstig més sever, en comptes d’un mèrit per ser tractat amb cotó-fluix. Per aquesta raó, les atencions del ministre Fernández a un presumpte ciutadà tan pocavergonya com Rato li haurien de costar al ciutadà ministre la cartera i el títol de demòcrata, perquè si vertaderament en fos – de demòcrata - ja hauria dimitit fa una setmana tant de ministre com de diputat i anar-se'n a pastar fang.