dimarts, 11 d’agost del 2015

MISERABLES APROFITANT-SE DE LA MISÈRIA DELS ALTRES

Me’n va fer adonar el repartidor que un cop al mes ens puja al pis la compra des el Súper, quan en repassar la comanda vàrem comprovar que no era la nostra. Es veu que s’havia fet un embolic amb les caixes degut a la pressió a que estava sotmès i a no portar ajudant i, llavors, va deixar anar un reguitzell de greuges, la principal de les quals era que no cobrava d'ençà de dos mesos les factures pels serveis que feia com a transportista autònom. Jo li vaig dir: com pot ser, tractant-se d’una empresa tan important? I aleshores ell em va descobrir tot el pastel: en realitat, com d’altres propietaris de furgonetes, no s’entén directament amb el Súper sinó amb qui té contractat oficialment el servei de repartiment, el qual subcontracta a preu fet amb els autònoms que li fan millors condicions perquè li quedi un bon marge de negoci, estant-se de mans plegades mentre li fan la feina. No m’ho va confirmar, però m’hi jugaria un pèsol que els tractes del camàlic amb el contractista oficial són de paraula. Bé, en qualsevol cas, pel que sembla el titular de la contracta cobra religiosament del Súper quan toca, mentre que el pelacanyes subcontractat cobra quan a l'altre li rota.

Després de recollir una mica d’informació he arribat a la conclusió que en quan les aigües de l’economia baixen tèrboles per culpa de la crisi, molta gent que té necessitat de treballar sigui com sigui s’ha d’amollar a tractes submergits en la clandestinitat i, per suposat, en la total il•legalitat. Però els culpables d’aquesta explotació no pertanyen al recurrent capitalisme descrit als manuals revolucionaris, sinó que l’exerceixen miserables esgarrapacristos sense cap ideologia més que l’egoisme i la picaresca, que trampegen la crisi escanyant gent debilitada, pobre d’esperit i tan necessitada de tocar-ne de calents que es conformen i callen per a no perdre les engrunes que reben. El repartidor de l’altre dia em deia: “és que si ho denuncio ja he begut oli: ningú més em contractarà per bocamoll i, a més a més, ja li puc dir adéu al que em deuen”. Aquesta és una variable de l’economia submergida, la qual no sempre mouen empresaris aprofitats i sense escrúpols, sinó també obrers renegats i de pocs miraments per manegar els que són més miserables que ells. ¿Què hi trobaríem darrera de l’eixam de pidolaires que algú desembarca de bon matí en punts estratègics de les ciutats, amb un cartell prefabricat penjat del coll; dels manters que s’han de fer el jornal encolomant als turistes articles de dubtosa procedència; de les putes forçades a prostituir-se per pagar una teòrica llibertat que no arriba mai, sinó una colla de miserables sicaris dels que no volen donar la cara ni embrutar-se les mans xuclant la sang dels que no tenen esma per reclamar els seus drets? Sempre per la puta pela l'home explota l'home. Està escrit!        
http://tabrilde.blogspot.com/        



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada