Me’n
va fer adonar el repartidor que un cop al mes ens puja al pis la compra des el
Súper, quan en repassar la comanda vàrem comprovar que no era la nostra. Es veu
que s’havia fet un embolic amb les caixes degut a la pressió a que estava
sotmès i a no portar ajudant i, llavors, va deixar anar un reguitzell de
greuges, la principal de les quals era que no cobrava d'ençà de dos mesos les
factures pels serveis que feia com a transportista autònom. Jo li vaig dir: com
pot ser, tractant-se d’una empresa tan important? I aleshores ell em va
descobrir tot el pastel: en realitat, com d’altres propietaris de furgonetes,
no s’entén directament amb el Súper sinó amb qui té contractat oficialment el
servei de repartiment, el qual subcontracta a preu fet amb els autònoms que li
fan millors condicions perquè li quedi un bon marge de negoci, estant-se de
mans plegades mentre li fan la feina. No m’ho va confirmar, però m’hi jugaria
un pèsol que els tractes del camàlic amb el contractista oficial són de
paraula. Bé, en qualsevol cas, pel que sembla el titular de la contracta cobra
religiosament del Súper quan toca, mentre que el pelacanyes subcontractat cobra
quan a l'altre li rota.
Després
de recollir una mica d’informació he arribat a la conclusió que en quan les aigües
de l’economia baixen tèrboles per culpa de la crisi, molta gent que té
necessitat de treballar sigui com sigui s’ha d’amollar a tractes submergits en
la clandestinitat i, per suposat, en la total il•legalitat. Però els culpables
d’aquesta explotació no pertanyen al recurrent capitalisme descrit als manuals
revolucionaris, sinó que l’exerceixen miserables esgarrapacristos sense cap
ideologia més que l’egoisme i la picaresca, que trampegen la crisi escanyant
gent debilitada, pobre d’esperit i tan necessitada de tocar-ne de calents que
es conformen i callen per a no perdre les engrunes que reben. El repartidor de
l’altre dia em deia: “és que si ho denuncio ja he begut oli: ningú més em
contractarà per bocamoll i, a més a més, ja li puc dir adéu al que em deuen”. Aquesta
és una variable de l’economia submergida, la qual no sempre mouen empresaris
aprofitats i sense escrúpols, sinó també obrers renegats i de pocs miraments
per manegar els que són més miserables que ells. ¿Què hi trobaríem darrera de
l’eixam de pidolaires que algú desembarca de bon matí en punts estratègics de
les ciutats, amb un cartell prefabricat penjat del coll; dels manters que s’han
de fer el jornal encolomant als turistes articles de dubtosa procedència; de
les putes forçades a prostituir-se per pagar una teòrica llibertat que no
arriba mai, sinó una colla de miserables sicaris dels que no volen donar la
cara ni embrutar-se les mans xuclant la sang dels que no tenen esma per
reclamar els seus drets? Sempre per la puta pela l'home explota l'home. Està
escrit!
http://tabrilde.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada