Follow by Email

diumenge, 16 d’agost de 2015

AQUELLS FARTS DE RIURE AMB EL GRAS I EL PRIM

Donant voltes per la tele un diumenge qualsevol, amb un ampli repertori de pel•lícules on la pistola i el sexe comparteixen protagonisme amb els actors, trobés a faltar aquella parella de còmics – Stan Laurel (el prim) i Oliver Hardy (el gras) – que havien fet petar de riure una generació que en la pantalla només hi buscaven oblidar-se dels seus maldecaps quotidians, rient pels descosits amb aquella parella de còmics malgirbats. Segons els entesos l'humor de Laurel i Hardy era per naturalesa slapstick, un tipus d'humor on s'exagera la violència física, molt comuna en els dibuixos animats. Com a exemple, una escena típica: la parella està treballant en la construcció d'una casa, Hardy aguanta uns claus entre les dents, Laurel li dóna un cop amistós a l'esquena i Hardy s'empassa els claus. Una idea simple és usada per enllaçar diversos situacions o moments còmics, els gags.


En alguns casos les seves pel•lícules, pels seus components gairebé màgics, s'acosten al surrealisme. Per exemple: Laurel mou el polze com si encengués un encenedor i dels seus dits surt una flama amb la qual encén una pipa. Hardy, ferit en el seu orgull, també intenta fer-ho, i després de diverses temptatives fallides aconsegueix encendre els seus dits però se li crema la mà. Una famosa rutina còmica era la coneguda com this-for-that  - això per allò - en les seves baralles amb un oponent: la parella comença a destrossar algun objecte molt estimat pel seu enemic, mentre ell ho observa sense cap intenció de defensar-se. Quan acaben la seva trencadissa, el seu enemic, amb calma, comença a destrossar un altre objecte estimat per Laurel i Hardy mentre ells ho observen, i així successivament. Primer els uns i després els altres, van intensificant la destrucció, fins que al final tots els objectes dels qui es barallen acaben fets miques. És possible, com asseguren els que busquen tres peus al gat, que tots els gags duguessin un missatge subliminal infiltrat, però si n’hi havia servia per posar en relleu que la vida té uns valors més sostenibles que no pas la llei del més fort o el més descarat, obrint-se camí amb una pistola als dits o rebolcant-se de llit en llit relegant el paper de la dona a simple objecte sexual. Els fans del gras i el prim potser érem més ingenus, però ens aixecàvem de la butaca amb la moral refeta, després d’haver-nos fotut un fart de plorar de tan riure.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada