LA LLISTA DEL MORBO

Sóc incapaç d’assegurar, francament, si un bocamoll que escampa i mercadeja amb dades reservades o amb intimitats personals a les que ha tingut accés a causa de la seva responsabilitat professional és un traïdor, un espia, un delinqüent, un brètol o un heroi. En canvi, el que no té volta de fulla és que les filtracions del contingut d’arxius sencers de dades sensibles i, per tant confidencials, desencadena enrenous diplomàtics considerables, caceres de bruixes a la recerca dels xerraires infidels i, inclús, algun conflicte internacional. Les revelacions de documents posen sovint en evidència la poca ètica i delicadesa com actuen els serveis secrets de les grans i no tan grans potències, o els departaments d’investigació d’algunes Corporacions industrials i financeres. Però descobrir la potineria i la hipocresia com s'han manipulat des de les clavegueres diplomàtiques o dels serveis d’intel·ligència estatals, determinats episodis de la nostra història recent, han tensat les relacions entre països aliats en adonar-se que no et pots refiar ni de la camisa que portes i que les parets tenen orelles. Darrerament ha fet forrolla la cèlebre llista dels evasors fiscals amb comptes obertes a la banca Suïssa, però res comparat amb el morbo que desperta la notícia de que circula per la xarxa un llistat d’usuaris d’un portal de cites extramatrimonials, amb trenta-set milions de clients de la pàgina web espoliada, enxampats in fraganti intentant fer el salt a llurs respectives parentes amb discreció i, sobretot, sent tan ingenus de pensar que no deixarien rastre.

El que passa és que els explotadors d'aquesta gallina dels ous d'or quina carta de presentació era: “la vida és curta, tingues una aventura” – Ashley Madison –, engalipaven  la seva parròquia entre “els que no eren feliços a casa o que estaven avorrits i necessitaven realitzar-se amb una mica d’emoció”. Però és veu que no havien lligat tots els melics, i la seguretat i la confidencialitat de la qual fanfarronejaven per justificar les elevades minutes de la discreció, tenia més forats que una regadora, raó per la qual centenars de milers d’infidelitats que en teoria s'havien de quedar en l'anonimat, des del 2007 s’han quedat, ben al contrari, amb el cul a l’aire. Al darrera d’aquest atac informàtic diuen que hi ha uns hackers – els moderns pirates -, que pretenien tancar aquest portal marrano, en principi per recargolats i malaltissos motius morals en favor de la virtut; però em costaria de creure que d’un negoci tan lucratiu com el sexual no pretenguessin treure’n una bona picossada. El cas és que els administradors del portal no se’ls van prendre en serio i ara resulta que un arxiu robat de 9,7 gigabytes – una burrada d’informació –, està regalimant porqueria des d'Internet i en pocs dies s’hi amorraran a aquest doll de merda tots els morbosos xafarders del mon, per fer bullir olles i olletes el que queda d'estiu, la propera tardor i, si no hi ha nous escàndols que facin oblidar-se'n d'aquest, l'hivern i tot. Diuen que una petita part de la clientela d’aquest club són ciutadans de Catalunya – 200 mil i escaig -, els quals m’imagino que a hores d’ara, si és veritat, deuen anar ben escagarrinats pel seu mal cap, ja que diuen que no només es poden xafardejar les peculiars fantasies eròtiques d’alguns d'aquests ingenus, sinó també les dades bancaries de les seves transaccions. Quin femer!