QUE NO S'HO PENSIN TANT!

Si no ho vaig entendre malament, aquesta primera quinzena de gener ERC ha de confirmar si es mulla en el govern o si prefereix seguir desfullant la margarida, encapçalant  una oposició sui generis. Em sembla que no cal que no s’ho pensin tant, perquè a la meva manera de veure hi ha quatre raons de pes per deixar de marejar la perdiu com criatures, que no són polítics de la primera volada. Raons:

● A)- Perquè durant tota la darrera campanya electoral ERC es va atipar de repetir mil vegades que allò que convenia als catalans era que CIU no assolís la majoria absoluta, ni tan sols una majoria còmoda, sinó que el que s’havia de fer era votar els seus candidats per actuar com a contrapès de les retallades socials i com a gendarmes borinots perquè els convergents no es prenguessin a la fresca allò de dia i hora per a la consulta. Força parròquia de CIU va ser receptiva a aquest missatge prudent i sense cap recança, perquè pensaven que tot quedava a casa, varen fer-li el salt a Mas per donar suport il•lusionats a un radical Junqueras.

● B)- Perquè ERC no pot ser tan escrupolosa amb qui s’acomboia avui, quan per un trist plat de llenties ahir va embolicar-se durant set anys amb dos socis de conveniència, els quals sempre se la van mirar de reüll ja que no se n’acabaven de refiar.

● C)- Perquè si del que es tracta ara és de fer la consulta legal que ens encarrili cap a la independència amb garanties, cal un govern fort que representi la majoria del capital sobiranista sense escletxes ni vacil·lacions, tocant de peus a terra. Un govern afeblit o sota sospita de traïció a darrera hora, per part dels seus mateixos aliats naturals, no arribarà enlloc i farà riure a mig món. I el que és pitjor: en pot sortir escaldada molta gent de bona fe que s’han apuntat al carro sobiranista, com a un clau roent, per escapar-se de la crisi, ja que seria propi de miops ignorar que no pas tothom va embolicar-se amb l’estelada perquè tenia sentiments nacionalistes arrelats. És veritat que a la mítica manifestació i la Via s’hi va apuntar molta gent, però no oblidem les lliçons de la història: els conversos de darrera hora solen ser els més cridaners, però no te’n pots refiar gaire de la seva perseverança, sinó toquen aviat calent.

● D)- Perquè, sobretot en relació a les prioritats dels conversos, abans de tirar al dret cap a l’aventura d’un estat propi, s’haurien de resoldre primer els estralls de la crisi sobre les persones, tenint en compte que qui ens té un peu a sobre i ens escanya ja no és només el centralisme espanyol, sinó l’avarícia dels creditors europeus que exigeixen cobrar-se la factura per haver manllevat per viure com milionaris. I si no tenim un govern fort i valent, que agafi el toro per les banyes per administrar amb tot el seny que sigui possible l’escàs marge de maniobra entre tants esculls, aquesta empresa acabarà a can Pistraus i s’haurà perdut una oportunitat única de sortir-nos-en. Fracassar perquè ens fa basca anar tots agafadets de la maneta, seria una derrota nacional històrica i potser irreversible. I això un partit que farda de responsabilitat, com ho fa  ERC pels descosits, no s’ho pot permetre de  cap manera.

Dit això, perdoneu les molèsties. Jo ja m’he quedat descansat.