DANYS COLATERALS ( i 4)

Sota aquest epígraf he penjat recentment tres reflexions al blog, en les quals, partint de pàgines viscudes, volia deixar palès que tant per acció com per omissió es poden desencadenar uns efectes colaterals que, quan són negatius les víctimes pateixen generalment en forma d’angoixa, a més a més del dany o perjudici directe, una de-gradació del seu estat d’ànim, que a vegades obra la porta a una fosca depressió. Sempre el denominador comú d’aquests danys colaterals és la terrible sensació d’indefensió que s’apodera de la víctima. En el primer cas, es tractava d’una senyora gran, la Berta, víctima d’atracament que no es veia amb cor de superar la basarda que li havia quedat al cos, ni com sortir-se’n de totes les gestions per recuperar documents robats o canviar els panys de casa, seqüeles de les quals no n’haurà de respondre el lladre si és que mai l’enxampen i el jutgen. En el segon cas, arran d’escarnir el ploricó del rei pel “martiri” que suposaven els tres anys d’instrucció dels problemes de sa filla i el duc als tribunals, retreia que la justícia és lenta en general per a tothom, però que hi havia víctimes d’aquesta lentitud exasperant que feien més llàstima que no pas el rei, sobretot les afectades per reclamacions per responsabilitat civil per estafes, negligències professionals o accidents, al darrera de les quals hi ha gent humil que fa anys espera i es desespera. I ahir em referia al cas d’aquella pobra dona que es planyia d’haver hagut de passar bona part de la nit de reis vetllant sa mare en un box d’urgències d’un hospital públic, asseguda a terra perquè no disposava de cap cadira per a l’acompanyant, al haver-hi “overworking” a l'establiment. Els danys colaterals que angoixen el ciutadà a causa d’un gestió incorrecta dels serveis públics, sovint no són avaluats pels governants en tota la seva dramàtica dimensió. En Sanitat, sense anar més lluny, l’impacte de les llistes d’espera sobretot en gent gran que veu com el temps se li acaba, de les retallades en complements hospitalaris indispensables per fer mínimament suportable l’estada d’un malalt en hores baixes, de l’amenaça de restriccions en l’accés de malalts crònics d’evolució irreversible a alguns medicaments cars, són tan importants per avaluar la qualitat de la xarxa pública de salut com un bon quadre mèdic, que treballi a gust, o un personal auxiliar que, a més de competent, estigui motivat. En moments en que les defenses de la persona estan més tocades, a causa d'una malaltia, els danys colaterals poden arruïnar del tot la seva autoestima,  fent-li perdre, inclús, les ganes de viure. Els que van tot el dia amb les tisores als dits, haurien de tenir en compte això dels danys colaterals i posar els cinc sentits en  evitar-los, perquè sovint els diners que s’estalvien representen la xocolata del lloro.