ELS BOMBERS PIRÒMANS

Episodis de violència antisistema com els que ahir vespre varen trasbalsar Barcelona o Burgos la setmana passada, no són espontanis ni gratuïts, sinó que responen a consignes concretes donades per vés a saber qui – i en aquest punt, poca broma!, perquè a vegades potser ens emportaríem alguna sorpresa -,  aprofitant qualsevol espurna d’insatisfacció ciutadana llegítima per infiltrar-s’hi i sembrar el terror. Davant d’aquesta realitat els governants sensats no haurien de contemplar només com a reacció treure el santcristo gros i prohibir manifestar-se, sinó evitar que no s’encenguin tants petits incendis provocats per decisions, declaracions, decrets i lleis imprudents i manifestament antipopulars. Quan es rebutja consensuar per sistema i es volen fer entrar els claus per la cabota, la revolta pacífica de la ciutadania està servida en safata. I recalco "pacífica", perquè per molt que es vulgui explicar la missa d’un altra manera, quan la gent indignada surt al carrer a protestar no té la intenció de buscar la confrontació amb la força pública ni de cremar tot allò amb que s’entrebanquin, sinó de forçar sortint al carrer un diàleg amb el govern sobre qüestions concretes que els afecten i els mortifiquen. Els convocants d’aquestes manifestacions són els primers interessats en carregar-se de raó perquè se’ls escolti i se'ls faci cas. En canvi, els que se n’aprofiten d’aquesta indignació popular responsable per protagonitzar actes de vandalisme, no serveixen els interessos dels manifestants sinó que els fan servir d’excusa i com hostatges per sembrar el caos i l’anarquia, tal com els ideòlegs del moviment antisistema prediquen. A la meva manera de veure, un govern digne d’aquest nom hauria de ser molt curós i prudent, sobretot quan la crisi escanya tanta gent que no en té cap culpa, impedint que amb decisions temeràries o arbitràries s’escalfi la caldera. O que consentint el degoteig diari de notícies que palesen la corrupció de les institucions i les diferències socials i que, en definitiva, es legisli més a favor de l’establishment que no pas del poble, estan actuant com a piròmans en comptes de fer-ho com a bombers. Enfront dels aldarulls d’aquesta nit a Barcelona la resposta del govern no hauria de ser, simplement, la repressió pura i dura, sinó preguntar-se quanta culpa en tenen les seves mentides sistemàtiques i la seva hipocresia política en el rescalfament del carrer. El fet que totes les lleis i decrets aprovats en els dos anys que porta el senyor Rajoy al poder, els hagi aprovat amb la majoria absoluta del seu partit contra l’opinió de tots els altres, no dóna alguna pista de què està passant? Afegir cada dia llenya al foc, per molt que el president Obama li pengi una medalla al nostre viatjant de gra cuit, no és un bon mètode per impedir un incendi que se’ls hi pot escapar de les mans i del qual, com sempre passa, els que en surtin més malparats siguin els simples indignats cagamandurries.