EL CULEBROT DE LA INFANTA I LA RAMPA

Tant important és si la infanta entra al jutjat per la porta del davant o del darrera, que l’Audiència hagi de ficar-hi cullerada decidint sobre aquest aspecte protocol•lari? A mi, sincerament, tant se me’n fot per on carai entri a declarar, encara que sigui per la finestra, mentre no amagui res, recuperi la memòria i acabem sabent quin paper ju-gava en els tripijocs del seu marit, el duc. Però el que em treu de polleguera es sos-pitar que al final de l’obra se la faci baixar per la rampa de la vergonya com una mena de contrapartida, com si diguéssim, perquè el populatxo païm millor una segona desimputació de la filla del rei, que és el que sembla que passarà al capdavall. Entri per on entri, doncs, la credibilitat aquesta dona ja l’ha perduda del tot, i perllongar més el suspens segurament és cert que a la casa reial li fa l’efecte d’un furóncol en una part delicada del cos, com molt emprenyat se’n va queixar d'aquest martiri el portaveu de la Zarsuela, però per als ciutadans representa ni més ni menys que un escarni i una befa que també ens amoïna i molt. La justícia va com va, però no ens en sentiríem tant si tothom en patís les conseqüències en la mateixa proporció, però resulta que no és així i que, llevat escasses excepcions, els que formen part de l’establishment, en la seva més ampla expressió, conserven els privilegis que desmenteixen aquella solemne afirmació del monarca: que la justícia era igual per a tothom. Potser sí sobre el paper, però a la pràctica n’hi ha uns que sempre són menys iguals que la majoria. És escandalós, per exemple, que se suspengui l’engarjolament d’un condemnat en ferm en espera de si se li concedeix o no l’indult. Se li donaria el mateix tracte, si enlloc de ser un ex-president autonòmic a més d’ex-ministre, fos un dels molts lladregots pelacanyes que van de dret a la presó sense contemplacions? Ara bé, de la mateixa manera que dic el que dic, també sóc del parer que ni la filla del rei ni cap altre imputat mereix passar per la vergonya de ser escridassat o vexat baixant per la rampa o sortint emmanillat al tele-diari. Perquè és innecessari, gratuït i, en alguns casos, només serveix per donar carnassa al poble, sacrificant al sensacionalisme la presumpció d’innocència a la qual qualsevol xoriço té dret . El que s’espera de la justícia és que no perdi el temps en aquestes bajanades i es dediqui a desllorigar si la infanta va cometre un delicte i si es demostra, que no se li tingui cap tracte de favor i purgui la pena que li toqui com qualsevol altre delinqüent. Però la pena de la rampa no cal, ni en el seu cas ni en qualsevol altre. Només des d’aquesta perspectiva, la justícia es començarà a regenerar. I perdoneu les molèsties.