MATXETS / UCRAÏNA / PENSIONS

Fins al nou de novembre en veurem de tots colors i en sentirem de totes mides i ens caldrà no perdre els estreps, sense fer un pas enrere. Els avis deien que en una discussió de dos, el que té més seny és qui s’enretira abans. Estic segur que deu fer molt ben educat tancar la boca el primer, però no sempre es poden deixar sense resposta algunes de les bajanades que se senten dir. En primer lloc, perquè qui calla atorga i hi ha coses que no es poden deixar passar. A la gent que repeteix bestieses, sovint sense haver-les rumiat massa, potser si tothom els hi rebat amb arguments assenyats i sense esvalotar-se, s’adonaren que allò que van escampant no té cap ni centener i pararen de tocar el botet. Jo que m’estimo les paraules perquè són les úniques eines que tenim per expressar sentiments, contar històries i crear poètiques metàfores, reconec que amb les paraules també es pot fer molt de mal si qui les diu és una persona recargolada i mesquina. Per exemple, aquests darrers dies, en plena escomesa contra el sentiment sobiranista que es respira a Catalunya, n’he escoltat tres que m’han encès totes les alarmes: matxets, Ucraïna i pensions. Als matxets s’hi ha referit la Cospedal, enganyant la seva parròquia i a tothom que perd el temps escoltant-se-la, assegurant que els independentistes volen imposar les seves idees amb el matxet entre les dents. A la meva manera de veure, aquest és un dels casos en que no podem fer-nos el sord: se li ha de replicar i explicar tantes vegades com calgui, fins que li entri al seu caparró de mosquit, que les urnes no són matxets; afegint-hi que no passi ànsia, que la gent civilitzada no defensa a cop de matxet allò que poden aconseguir per la força democràtica de la raó i del vot. Uns altres escolans d’amén dels que diuen que no volen trencar Espanya han començat a remenar l’espantall d’Ucraïna d’una manera barroera i borda, barrejant aquell conflicte amb la reivindicació del dret a decidir i, per tant, enviant als catalans indecisos o contraris al sobiranisme un missatge indigne de demòcrates: - “mireu en quins merders us podeu embolicar si seguiu la beta a quatre il•luminats”.  I en quan a les pensions, els mateixos membres de l’executiu no s’estan d’alertar els pensionistes catalans que si per cas Catalunya esdevingués independent, les pensions s’haurien d’anar a cobrar al riu. Fer  córrer aquesta brama justifica la presentació immediata d'ofici per part de la fiscalia d’una querella criminal per angoixar els ciutadans, ja que qui diu aquestes coses no ho fa per ignorància sinó per calculada maldat i ganes de fer patir, posant la por al cos. Ostres! Quina pena deu sentir la pobra “niña” que en Rajoy ens va presentar quan feia campanya electoral: a més a mes de tenir un pare amb cara de viatjant de gra cuit, resulta que ara porta a la boca un espanta-sogres, per amargar la vida als vells.