Follow by Email

diumenge, 12 de gener de 2014

DEMOCRÀCIA TOSSUDA I RESPONSABLE

Aquest cap de setmana, com és sabut, tots els catalans que vulguin estan convocats per l’ANC a exercir el dret fonamental de petició al Parlament de Catalunya, perquè dugui a terme totes les iniciatives polítiques que tingui al seu abast, per tal que es pugui celebrar una consulta democràticament i políticament vinculant, en la que es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. Els que els hi fa basca consultar res de res al poble sobirà, han dut a terme una marató de desqualificacions i sarcasmes, per blasmar d’una iniciativa popular que no pot ser més genuïna i exemplar del que s’ha d’entendre com exercir la democràcia fins a les darreres conseqüències. Aleshores, en nom de quina versió de la llibertat, posen pals a les rodes d’aquesta iniciativa pacífica i legítima? Si el dret de petició està reconegut internacionalment, si els agents que recullen aquest vot són voluntaris que amb llum i taquígrafs ajuden a omplir correctament les paperetes i comproven la identitat de cada votant, si els que voten són persones que amb tota llibertat s’acosten a les meses on es dipositen aquest vots testimonials que per evitar duplicitats es depuraran informàticament, què se li pot recriminar a aquesta demostració de democràcia directa? Ahir al capvespre, quan jo i la meva dona ens hi vàrem acostar a una carpa de l’ANC haguérem d’agafar tanda, circumstància que ens va permetre ser testimonis que la gent feia cua sense impacientar-se, en molts de casos parelles joves acompanyades de la seva mainada, i no vaig veure ningú a qui se l’arrossegués estacat pel coll, sinó que era palès que qui feia el sacrifici d’esperar-se una estona tenia ben entomada la decisió i no li venia de cinc ni de deu minuts d’espera. Llavors, en què es basen els capsigranys que titllen de bens els ciutadans que donen tal exemple de comportament cívic i pacífic que es mereixerien una medalla, enlloc d’una escopinada com tractar-los de ramat? Aquest país, des de fa massa temps ha perdut la sana costum d’escoltar-se mútuament les raons, no per contradir-les sinó per mirar d’entendre-les. Aquesta mala costum no només es manifesta en la vida quotidiana, sinó que és la lacra del parlamentarisme (tant l'oficial com el de paper a les tertúlies): convèncer amb arguments a qui pensa d'una altra manera. Però, als parlaments d'arreu, amb ben poques excepcions ningú escolta ningú, perquè les cartes de la partida ja estan repartides d’antuvi pels aparells dels partits i la disciplina s’exerceix sense miraments i amb mà de ferro pels caps de files; els diputats que s’atreveixen a demanar, escadusserament, llibertat de vot són mirats de cap d’esquila. Repeteixo, en nom de quina doctrina lliberal, doncs, parlen els que empastifen les mobilitzacions democràtiques dels ciutadans, com aquesta que dona suport a l’ANC, d'impresentables? M’agradaria que si algun dels repatanis rebentadors del dret a decidir llegeix la reflexió d’avui, arribi a la conclusió que potser sí que els seus companys de viatge s’ho han de fer mirar.  

Cap comentari:

Publica un comentari