Follow by Email

dijous, 16 de gener de 2014

QUE CORRI UNA MICA L'AIRE!

D’aquí al 9 de novembre els hi queda als de la romeria cap a la consulta molta carre-tera i manta, i si a la tartana dels convidats a la festa no es deixa córrer una mica l’aire, ens podem trobar que la programació d'actes se’n vagi en orris perquè els romers hi arribin massa enxardorats, i enlloc de celebrar una data tan assenyalada amb sardanes i un espectacular castell de focs, tot plegat s’ho emporti aigua avall un ruixat inesperat que deixi ben xopa la parròquia o, el que seria pitjor, que acabi en un vall de bastons no entre nosaltres i els veïns del costat, que encara es podria entendre, sinó entre les colles de casa. Escolteu, no us en rigueu!, que al pas que anem som capaços d’això i molt més. A la meva manera de veure, no pot ser bo passar-se nou mesos de sobresalt en sobresalt, patint tant per la criatura com per la partera. Aquesta mena de penitència no la suporta ningú. I ara encara som a l’hivern, que els fogots es suporten millor; però de cara a l’estiu, si no corre una mica més d’aire, ja planyo als romers de la tartana. Com a mínim, algun cobriment de cor veurem i resem perquè tot s’acabi aquí i no s’hagi d’ingressar ningú a l’UCI per culpa d’un atac d’angoixa severa. Sense anar més lluny, avui mateix els espectadors de tot arreu que s’interessen, poc o molt per la nostra romeria cap a la independència, podran assistir, perplexos o divertits, al primer gran xou al voltant de la consulta (eufemisme inventat pels que no gosen a dir-ne referèndum amb totes les lletres, per no ofendre): diputats que ahir deien una cosa i avui una altra de diferent; jocs florals de la impertinència i la bajanada; excuses de mal pagador per justificar que hi ha massa gent que va amb el paper de fumar als dits, ja m’enteneu què vull dir; i la necessària unitat que es reclamava darrera la gran pancarta d’aquell dia, feta miques per interessos mesquins dels que no hi veuen més enllà del nas. Seria bo que els que alimenten aquestes divisions de sainet, pensessin que quan es va convocar la romeria molts dels que s'hi varen apuntar de bona fe no estan per orgues i poden acabar perdent la paciència. Si d’aquesta romeria no en quedessin ni bous ni esquelles per picabaralles internes, els veïns del costat fins i tot ho celebrarien brindant amb cava, enlloc de cervesa, per arrodonir la befa. Penseu-hi bé, si us plau els polítics que no sou inútils, i desmentiu amb fets aquesta pancarta tan escandalosa penjada des de dilluns a la façana del despatx professional d’un jurista de renom. I que corri una mica l’aire, ja que si fins a novembre s’ha de mantenir tan caldejat, pot acabar sent irrespirable. I perdoneu les molèsties.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada