EL CANÓ DE SO

Segons fonts policials, els mossos van estrenar com eina de dissuasió d’aldarulls el canó de so en els recents disturbis de Ciutat Vella i sembla ser que els resultats van ser satisfactoris. El canó de so és un invent nord-americà que es coneix tècnicament com LRAD, que vol dir “dispositiu acústic de llarg abast”; en cristià: la mare de totes les sirenes, capaç d’arribar als 135 decibels i més, la qual cosa és una barbaritat, tenint en compte que segons la normativa comunitària a partir de 65 decibels  hom ja s’ha de posar cascos per protegir-se les orelles si no vol que acabin a cal ferrer. O sigui: que el canó en qüestió no és, precisament, l’idíl•lic canó de Palamós. Pel que sabem no té gaire requesta entre els equips d’antiavalots d’altres països, en canvi sí que s’ha emprat i amb molt d’èxit per desestabilitzar vaixells pirates en pla d’assaltar pesquers. D’altra banda, està documentat que es fàcil de neutralitzar amb un trists casc de motorista recobert per dintre d’espuma, de manera que els bàrbars que segueixen les manifestacions pacífiques amb ordres de sabotejar-les amb actes de vandalisme, si prospera l’ús del canó, ja es proveiran rai d’un casc d’aquesta mena per evitar els efectes acústics i, a la vegada, camuflar encara millor la seva identitat. A la meva manera de veure, doncs, eradicar la violència del carrer no s’aconseguirà amb bales de goma, canons d’aigua o de so, sinó prenent consciència de veritat, la societat en general, que s’han d’aïllar socialment d’una vegada tant els que busquen brega encaputxats com els que els encobreixen fent la visa grossa. I acceptar sense arrufar el nas, que per combatre’ls amb èxit des de la democràcia s’ha d’aplicar la llei rigorosament; però no una llei semblant a la de seguretat ciutadana que el govern vol impulsar amb segones de canvi: amb l’excusa dels violents vol esclafar d’arrel el dret de manifestació, de protesta i d’escarnir als governants que anteposen els seus interessos ideològics o econòmics al benestar de les persones. Amb aquesta llei de l’embut de'n Rajoy només s’aconsegueix afegir llenya al foc.  El que cal és una llei que sense contemplacions escarmenti els violents, siguin professionals o amateurs, i als seus padrins. I que quan s’actuï democràticament en aquesta línia, no s’aplaudeixi o es miri amb més simpatia els advocats dels pobres disposats a discutir la legitimitat d’aquestes mesures, que no pas als que les defensin o en nom del poble les apliquin. Quanta hipocresia trobaríem si gratéssim a fons! En resum: el canó de so no servirà de res i causarà més molèsties al veïnat pacífic que acabarà eixordat. Un veïnat que l’única cosa que demana als governants és que els vandàlics siguin tractats com a simples delinqüents i no tinguin dret a cap contemplació perquè ells no la tenen quan fan servir d’hostatges els manifestants pacífics i destrossen propietats públiques. I que la societat tolerant no caigui en el parany de creure que quan la violència s’acarnissa en oficines bancàries o en aparadors comercials d’elit és menys violència.