Follow by Email

dissabte, 11 de gener de 2014

FER PASQUA ABANS DE RAMS

El ministeri de l’interior, amb aquest assumpte de la batuda contra l’entorn jurídic d’ETA ha fet el que se’n diu Pasqua abans de rams. A mi em va passar una vegada, quan començava a treballar per un diari, que refiat que un acte protocol•lari de presentació d’un llibre seguiria més o menys la pauta habitual en aquests casos, em vaig atrevir a redactar, per endavant, una  gasetilla plena d’ambigüitats sobre aquell acte social, perquè entrés just a temps del tancament de l’edició, pensant que l’endemà ja ho ampliaria amb una entrevista amb l’escriptor. La gran sorpresa va ser que la presentació es va suspendre perquè l’escriptor es va trobar malament, i jo em vaig quedar amb el cul a l’aire. Suposo que no sóc l’únic que puc explicar-ne alguna d'aquestes anècdotes, sense malícia ni massa transcendència; però em va servir rai d’escarment pel ridícul que em vaig sentir donant explicacions. No sé si el ministre de l’interior ha reaccionat igual, després de ficar-se de peus a la galleda fent balanç de l’èxit d’una important operació policial que encara no havia començat. Quina temeritat! I si les coses s’haguessin torçat? De moment, el cap de comunicació ja ha rodat. Però, a  la meva manera de veure, no n’hi ha prou per tapar la boca als que demanen responsabilitats. Perquè el problema no és que algú hagi donat per acabada triomfalment una delicada intervenció policial que encara no s’havia produït, sinó que algú, tranquil•lament i amb tota la patxoca del món, en algun racó esotèric del ministeri, consultava la bola de cristall que li permet endevinar el futur amb tanta precisió que pot redactar-ne la crònica amb pèls i senyals, abans que el sarau s’hagués començat a posar en marxa. No crec pas que cap altre país pugui vantar-se d’haver aconseguit aquest nivell de clarividència del seus ministeris de l’interior, considerant que l’experiment paranormal d’avants-d’ahir ja tenia precedents i, per tant, deu ser una pràctica consolidada. El que passa és que fa lleig que els actors d'un sainet  coneguin el final abans d’aixecar-se el teló. Seria per pixar-s’hi de riure, si no fos que més aviat fa plorar. Sobretot quan avançar el final d’una actuació policial sembla més pròpia dels obscurs tripijocs dels ministeris de la governació, en temps de la dictadura. Per cert, als països que han mamat llet democràtica des de les beceroles el ministre de la cosa no dura ni dos segons, i no perquè el botin d’una puntada de peu per incompetent, sinó perquè els han ensenyat a tenir vergonya. Però en el regne dels pallassos i dels arribistes no passen aquestes coses tan normals i honestes: tindrem ministre per llarg i encara ens donarà lliçons gratuïtes d’ètica. Si no vols caldo, tres tasses.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada