DE JOANS, JOSEPS I ASES...

N’hi havia a totes les cases, que ara són figues d’un altre paner. Joan i Josep ja no figuren al hit parade dels vint sants més sol·licitats a Catalunya per aixoplugar-s'hi en cas de necessitat. El nom del fuster que va buidar de competències , presumptament, l’esperit sant, ja va desaparèixer dels llocs d’honor del santoral més comú la dècada dels vuitanta, si bé a la dels setanta ja anava de capa caiguda ocupant només un 13è lloc devaluat, tenint en compte que des de principis del segle passat els joseps i els joans encapçalaren ininterrompudament la classificació de la onomàstica preferida pels catalans. Tanmateix, s’ha de reconèixer que en Joan va trigar una mica més que en Josep a caure en l’ostracisme i l'oblit: l’any 2000 encara podia vantar-se aquest sant d’ocupar un honrós i testimonial catorzè lloc. Avui els que tallen el bacallà i es reparteixen l’Olimp són els Marc, Àlex, Eric, Pol, Pau, Hugo, Biel, Arnau, Gerard, Jan, Martí, Nil, Aleix, David, Oriol, Daniel, Adam, Joel, Adrià i Iker. Com diria en Laporta: al lloro!, que no estem tan fotuts, malgrat els joans i els joseps ja siguin un zero a l’esquerra. Si fa o no fa, amb les dones ha passat quelcom de semblant: les Maria, Carme i Josepa que fins els anys quaranta eren les reines del mambo, s’han hagut de rendir a l’encanteri de les Julia, Martina o Laia; si bé encara les Maria fan un bon paper arrapades al lloc sisè. El que sí no ha canviat de la dita que encapçala aquest escrit és pel que fa a les ases: tot i que tothom vol ser més savi, llest i espavilat que els seus avis, per desgràcia o per sort a cap casa no hi falta qui n’és amb escreix i o qui se’n fa per conveniència... Dispenseu aquesta reflexió desguitarrada, l’endemà d’una revetlla que l’aigua no va rovellar, però que la ressaca de bon matí palesa que molts vàrem fer una mica l’ase, en bona companyia i sense passar-nos de rosca, que és com té de ser. I demà serà un altre dia, en el qual els Joans i el Joseps pintaran una mica menys. Esperem que les ases també...