A aquest país tenim l’enfadós defecte de deixar-nos engatussar pel darrer que parla, i si ho fa gesticulant i donant-se ínfules, dòmino perquè encara li’n farem més cas. En el transcurs d’aquesta pandèmia qui més qui menys, ex-càtedra epidemiològica, ha presumit de pedanteria aconseguint que des del govern respectiu se l’escoltessin amb la devota reverència com s’escolta un oracle i, en alguns casos, s’hi encomanessin sense cap recança. Però resulta que en aquest món gairebé tot està inventat, inclús els científics ens demostren quotidianament que invents o descobriments que ens meravellen, de fet fa anys i fins i tot segles que els nostres avantpassats més reculats ja els hi havien donat corda. I les pandèmies no són cap excepció, com fa palès allò que el 9 d’agost de 2009 – casi fa dotze anys -, explicava el doctor Antoni Trilla al suplement dominical de “La Vanguardia”, arrel del que semblava una pandèmia severa de grip, de la qual en aquella època se’n culpava el virus AH1N1. M’hi refereixo, perquè en comprovar que tota la retòrica dels experts en Covid d’avui francament és clavada o poc se’n falta a la que predicava el doctor Trilla el 2009, reflexionem sobre la necessitat de que ens ho preguem tot plegat amb més calma i relativitzem al màxim tota la informació que es transmet com si fos fresca com una rosa.
“En una pandèmia – deia el doctor Trilla, aleshores – la situació varia molt d’una comunitat autònoma a altra. Hi poden haver-hi molts contagis en una ciutat i pocs en la del costat. Estendre receptes “one size fits all”, de talla única, no serveix. En multiplicar-se els casos de grip es podran considerar, perquè son les més eficaces, mesures de distanciament social o de confinament, però s’haurà de tenir en compte que alteraran molt la vida normal; per tant, potser de moment sigui més prudent començar per extremar la higiene, tapar-se la boca si s’estossega o s'esternuda, usar sempre mocadors d’un sol ús i reforçar la vacunació estacional mentre no en tinguem d'específica. Per ara, no hem de pensar en un risc catastròfic i de gran repercussió social, malgrat alguns sectors suportaran molta tensió. Ens ho hem de prendre amb tranquil·litat i esperit solidari, evitant reaccions individualistes, corporatives o irracionals. Ha de prevaldre el sentit comú i s’han de tenir en compte els criteris tècnics i científics abans de prendre decisions polítiques”. Us sona aquesta cantarella que ja es tocava el 2009?
I pel que fa a la vacuna, pronosticava: “La vacuna, serà la millor arma per vèncer la pandèmia, però és l’assignatura pendent i el punt més dèbil del sistema de prevenció que té Espanya, perquè el país depèn tecnològicament de tercers i no té capacitat per fabricar vacunes de la grip. Un error històric ha estat no invertir més en la recerca de vacunes universals per a la grip, que immunitzin davant tot tipus de soques virals. Encara que siguem uns bons clients de les multinacionals farmacèutiques, a les que comprem les vacunes estacionals, per a una nova vacuna s’haurà d’esperar que se'n comprovi l’eficàcia i que quan es produeixi sigui en quantitat suficient i que les companyies respectin els compromisos de subministrament. Pot passar que països que tenen fàbriques de vacunes al seu territori nacional pressionin políticament per aconseguir ser les primeres en ésser servides ... A més a més, només la OMS es preocupa per si Àfrica es queda sense vacunes... M’agradaria que la UE es proveís de vacunes amb criteris uniformes i solidaris, però em temo que serà difícil d'aconseguir una distribució sense privilegis”.
Acabo les cites, perquè rellegint aquestes declaracions rescatades de la hemeroteca em venen ganes de plorar. Sobretot quan alerta – repeteixo, dotze anys abans que esclatés aquest malson del Covid, “... els hospitals espanyols no disposen, en general, de llits suficients. Intentaran trampejar un augment de la demanda hospitalària reduint sales que no corresponguin a la grip, però el problema és que seguiran diagnosticant-se casos de càncer, infart o d’altres urgències vitals per atendre. I s’haurà d’explicar molt bé perquè els ciutadans entenguin que la seva operació de cataractes o de pròtesis de genoll s’ha d’ajornar... A més a més, hem de ser conscients de que no tenim prou metges a la reserva i encara menys personal sanitari auxiliar. Potser que alguns es contagiïn i morin i que hi hagi personal de baixa i poques possibilitats de substituir-lo”.
Des de 2009, què varen fer els polítics per prevenir una pandèmia anunciada? ¿En què pensaven aquells estómacs agraïts quan, enlloc de procurar bastir una sanitat pública de qualitat, feien el sapastre retallant tot el que podien en equipaments, personal i sous per engreixar els pressupostos de Defensa i d'altres partides inútils? ¿Que no escoltaven les advertències dels experts? Perquè no es podrà pas dir que com el doctor Trilla, alguns altres eminents metges no avisessin que venia el llop. Està molt bé que aixequem les catifes per trobar proves de corrupció, però de la negligència i manca de previsió dels que van deixar mig desmantellada la sanitat pública espanyola, no en respondrà ningú? ¿No es demanaran comissions d’investigació més enllà de la demagògia per depurar responsabilitats? Com sempre, “ses senyories” és dedicaran a marejar perdius de tramoia, enlloc d’agafar per les banyes els toros que de veritat envesteixen. I per distreure el poble que "tan estimen" programaran uns quants espectacles de circ a càrrec de Villarejos i les seves pallassades, de la monarquia i els seus saltimbanquis i de les exhibicions depriments de domadors histèrics i tronats d'independentistes catalans, intentant que s’agenollin al mig de la pista i demanin perdó al respectable com un Borbó qualsevol. De pena, creieu-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada