Follow by Email

dissabte, 20 de març de 2021

ESTEM IGUAL O PITJOR QUE FA SET DIES

 

Què heu fet aquesta setmana? Francament, em pensava quan vaig demanar-vos permís diumenge passat per anar-me’n a recarregar les piles, que quan tornaria tot seria diferent, més clar i airejat, i que hauríem avançat unes quantes milles en la vacunació i en el part del govern de Catalunya. Però resulta que no, que estem si fa o no fa igual que quan diumenge me’n vaig anar a pasturar les cabòries, per no dir pitjor. Qui sap si la carregada de piles em durarà gaire, veient el pa que s’hi dona per aquests verals. No tenim govern, està empantanegada la vacunació i cada dia que passa es respira menys confiança en els que porten la batuta d'aquest sidral i que, hipotèticament, ens haurien de treure les castanyes del foc. I si el panorama de casa nostra pinta bastos, mirant més enllà, inclús molt més enllà, resulta que dels dirigents mundials qui no té un all té una ceba.

Vaja, que n’hi hauria per tirar el barret al foc, si no fos que per sortir-nos-en d’aquesta teranyina malvada cal no recrear-nos en el pessimisme i l’auto-flagel·lació. No ho féssiu pas, perquè és precisament ara, quan semblava que el malson s’acabava i s'entrellucava la llum al final del túnel, que ens volen fer agafar por de que tot torni a començar. Per aquesta raó, ens hem de sobreposar sense fer cas de xerrameques que no porten enlloc de profit, reflexionant sense perdre els estreps que si hi posem els cinc sentits i actuem amb disciplina i sentit comú, podrem respirar tot l’aire que necessitem per aixecar el cap. Pensem que malgrat uns quants dirigents antipàtics i sapastres, més dels que ens mereixem per desgràcia, es posin de peus a la galleda cada vegada que decideixen tenir “idees” o planificar futurs impossibles a la babalà, n’hi ha molts altres, la majoria des de l’anonimat absolut dels que piquen pedra perquè el món no s’aturi, que emprenen amb coratge per doblegar les circumstàncies adverses, que no reneguen de la moral de victòria, en comptes de resignar-se a més restriccions de la llibertat, tan absurdes com impossibles de controlar, ni de fer complir.

Fixem-nos amb les imatges que avui ens portarà la televisió sobre l’èxode compulsiu de gent de ciutats en capella de ser confinades. Potser si tota l’energia que han malgastat les autoritats - que cada vegada són menys cregudes i respectades, perquè demostren ser incapaces de complir les promeses i defensar a capa i espasa les seves pròpies previsions -, en receptar restriccions i prohibicions a dojo, l’empressin en convèncer amb empatia i humilitat la gent ansiosa de tornar a la plena normalitat d’abans, que això no serà possible com si no hagués passat res, però que, en canvi, es pot viure acceptablement bé si tothom s’adapta disciplinadament a unes quantes normes bàsiques de convivència sense fer-se trampes. De manera que mentre la vacunació massiva de la població no prosperi adequadament, cal acostumar-se a respectar i assumir temporalment com a “normals”, en la nostra rutina quotidiana, conceptes nous com ara “bombolla”, “mascareta a tot drap” i “distància social“.

Si enlloc de tan prohibir i proscriure la normalitat anterior, els manaires d'arreu del món haguessin tingut l’autoritat moral i la credibilitat suficients per fer entendre a la gent que respectant estrictament unes determinades normes sanitàries es pot combatre el virus sense necessitat de tallar del tot les entrades d’aire, ni dosificar-lo com pretén el doctor Argimon. Però com que no hi ha empatia, resulta que la gent s’amorra a les corrents d’aire com uns desesperats, dient que ja són prou grans perquè els hi hagin de dir quan els hi convé obrir les finestres. I demà, com deia aquell, ja parlarem del part del govern, que aquesta és una altra “pitufada”.

 

Cap comentari:

Publica un comentari