Follow by Email

dilluns, 22 de març de 2021

SOTA L'EFECTE DELS EFECTES SECUNDARIS

 Com que vivim en una època en que “esbombar-ho tot” s’ha convertit, magnificant-te’l, en un símbol del dret a la llibertat d’expressió i d’informació, massa vegades la divulgació precipitada d’informació sensible i poc contrastada, per tal que la competència no ens la trepitgi i ens robi l’exclusiva, fa confondre la notícia certa, positiva i contrastada amb pura xafarderia temerària, que en algunes circumstàncies pot trasbalsar perillosament una part de la societat més vulnerable a la por. Sobretot quan aquesta fal·lera per “ser els primers a informar”, en tractar-se de matèries tan sensibles com les afecten per exemple a l'eficàcia o efectes secundaris de les vacunes en temps de pandèmia, predisposa la gent que ho escolta o llegeix sense suficient capacitat de ponderació, com a mínim a incubar una bona diarrea mental quan no és a prendre decisions equivocades que poden ser perjudicials. En qualsevol cas, esbombar alegrament determinades informacions delicades pel broc gros pot desencadenar síndromes de basarda i d'angoixa insuperable en persones influenciables o insegures, ja que en els temps que ens ha tocat viure cada vegada n’hi ha més de persones insegures i que viuen amb un ai al cor.


La conseqüència d’esbombar abans d’hora informacions sensibles, a vegades a mig processar i reflexionar, és que sovint desencadenen un reguitzell de reaccions contradictòries que afegeixen més confusió i desgavell al soroll de l’alarma inicial. Per exemple: això d’associar la vacuna d’Oxford amb efectes secundaris tan cridaners com la trombosis, agafant el rave per fulles i fent-se ressò de campanyes de desprestigi comercial atiades per interessos polítics i econòmics, no escoltant ni el parer assenyat dels experts ni les recomanacions de l’OMS de no posar-nos histèrics, va precipitar la presa de decisions esverades i poc meditades per part d’uns quants governs acollonits per si de cas, emparant-se en un hipòcrita sentit de la responsabilitat. El mateix sentit de la responsabilitat que, per cert, pocs dies després va fer-los desdir de tantes cuques, concençuts i tranquil.litzats pel mantra predicat des dels organismes controladors dels medicaments, en el sentit que “els immensos beneficis de la vacunació superen els riscos d’uns efectes secundaris insignificants i no verificats pel que fa a causa-efecte”. És molt possible que el criteri sigui correcte, però el mal ja està fet: l’esbombada d’aquest “escàndol informatiu” ha sensibilitzat molta gent, ja d'entrada susceptible a deixar-se punxar la vacuna, que ara ja s’ho vol pensar tres vegades abans de posar voluntàriament el braç a disposició dels sanitaris.

Tanmateix, m’ha deixat parat com de depressa s’ha mobilitzat la classe mèdica de tot el món a matisar que no hi ha cap producte farmacèutic que estigui exempt d’efectes secundaris no desitjats. Una obvietat, si abans de prendre’ns qualsevol potinga que ens hagin receptat ens prenem la molèstia de llegir el prospecte, a vegades d’una llargada tan considerable que sembla un serial, que detalle cruament tot el que ens pot passar si el remei receptat se’ns entravessa. Les companyies d’assegurances són les principals interessades que les farmacèutiques no es descuidin al tinter ni un sol dels efectes secundaris que ens podríen deixar baldats, si una pastilla, un xarop, un supositori o un injectable fa una reacció no esperada. La qüestió és que tots els efectes secundaris estiguin previstos al prospecte per tal d’evitar reclamacions de responsabilitat civil per no haver-ho avisat; perquè se suposa que qui compra i es pren la medicació amb tota la fe del món perquè busca remei, es llegirà de cap a peus el prospecte i, només sabent del mal que pot morir, es prendrà els medicaments sota la seva última responsabilitat. És a dir, l’objecte dels prospectes no és altre que sibil·linament fer recaure en el malalt la darrera responsabilitat de la seva ingesta.

Si no fos per aquesta raó de que es mulli l’usuari, es podrien estalviar tota la literatura limitant-se a facilitar les instruccions pertinents als metges que, per cert, han trascolat encantats la "doctrina" de l'OMS i de l'autoritat del medicament, que ara ens refreguen sota el nas a totes hores: no hi ha medicament que no tingui efectes secundaris, el que cal ponderar és si els riscos secundaris són perfectament assumibles davant els immensos beneficis terapeutics. Caram, ja ho sabíem això! Fins i tot els protectors d’estómac per prevenir els danys colaterals de les pastilles, en tenen d'efectes secundaris. Però, ara no sé amb quina sospitosa coincidència es recalca, potser com antídot intel.lectual que els anticonceptius femenins amaguen també moltes sorpreses. En fi, a la meva manera de veure caldria no esverar el galliner, sobretot en temps de pandèmia, i que enlloc de buscar notícies impactants i ocurrents, que moltes vegades cal agafar amb pinces, es donés prioritat a tota aquella informació que ajudi a crear confiança i assereni els ànims. Esclar que les bones notícies no venen, ni ajuden a fer diners!

Cap comentari:

Publica un comentari