La globalització té aquestes sorpreses: per bé o per mal tot ho hem de compartir i en el cas de la contaminació que ens ha portat la pandèmia, no podia ser d’una altra manera. Les corrents d’aire s’encarreguen que cada habitant d’aquest planeta rebi en una versió esperpèntica de la solidaritat del si us plau per força, esclar, la seva ració diària de pol·lucions, virus i mandangues, tinguin l’origen que tinguin. Sense passar de llarg, per suposat, dels efectes que està tenint i tindrà el canvi climàtic. M’esgarrifo de pensar que en només dos segles la revolució industrial i tecnològica tan mal gestionada hagi pogut fer tant de mal al planeta. Però el que m’ha deixat descol·locat del tot és que, en temps de rigorosa pandèmia, arribéssim a ser tan miserables com per fer tripijocs amb les vacunes, mercadejant descaradament els beneficis que se’n poden treure. Els capitalistes propietaris dels laboratoris, en les seves memòries mensuals no es feliciten per les vides que salvarà la seva potinga màgica, sinó que especulen quants milions d’euros s’embutxacaran. Quina merda d’humanitat!
Però el més lamentable de tot plegat és que de sobte les expectatives de negoci per part de les farmacèutiques s’ha capgirat des del moment que una demanda embogida de vacunes ha duplicat o triplicat els preus de venda calculats sobre uns escandalls prou raonables i, per tant, en obligar a canviar les programacions de fabricació emparaulada i compromesa, per satisfer les suculentes comandes de millors postors de darrera hora. El mercat de les vacunes s’ha acabat convertint en una mena d'encants. I aquesta competència deslleial entre països per acaparar produccions abusives en proporció a les seves necessitats demogràfiques, està desballestant i prostituint greument l’equilibri dels programes de vacunació basats en la més estricta solidaritat i objectivitat sanitària. Qui posa més diners sobre la taula pot aconseguir el carregament de vacunes que vulgui per assegurar l’abastament del seu mercat domèstic i per "fer favors" a canvi de concessions. És a dir: malgrat ja sigui prou fastigós el cop baix a la planificació de la vacunació universal i als compromisos entre socis d’àrees econòmiques, com passa amb la Comunitat Europea, resulta que encara hi ha una cosa pitjor: que part d’aquestes vacunes que es compren amb excés es fan servir per “comprar” suports polítics o comercials d'altres països per reforçar influències.
L’exemple més clar d’això que dic el tenim a Israel, que va comprar vacunes en quantitats desproporcionades per abastir la seva població jueva, però els excedents els va posar a disposició de països que estiguessin disposats a “fer-li el favor” de reconèixer la capitalitat de Jerusalem, obrint-hi delegacions diplomàtiques. Com que en varen comprar tantes de dosis – per cert, sembla que pagant quasi el doble del seu preu de tarifa -, quan per tancar la boca a la crítica internacional pensaven començar a vacunar els palestins residents en territoris ocupats, resulta que va presentar-se a Tel-Aviv la primera ministra danesa proposant recomprar-li unes quantes partides dels seus excedents a un preu “raonable”. Sembla que l’operació es va tancar favorablement, i que de moment en pagaran els plats trencats els palestins que s’hauran d’esperar uns quants mesos a que els punxin. Seguint l’exemple de la danesa, el primer ministre austríac, va córrer a tancar un tracte semblant. I pel que sembla, també se n’ha sortit. Ah!, me’n descuidava, Dinamarca i Àustria no han tingut escrúpols de fer el salt als seus socis de l’UE.
I si només fossin ells! Alemanya va comprar pel seu compte 30 milions més de dosis de vacunes a la Pfizer, al marge de la Comunitat, “per no fer curt” encara que fos pagant una mica més per assegurar-se'n. Hongria ha fet tractes amb Rússia i amb la Xina per assegurar-se unes quants milions de dosis de l’Sputnik i la Sinopharm, sense ni esperar el vist i plau de l’Agencia Europea del Medicament. Eslovàquia i la República Txeca s’espavilen també pel seu compte. I no parlem del Regne Unit i d'Estats Units, que mengen a part. Les farmacèutiques mai havien estat tan eufòriques i les seves cotitzacions no paren de pujar, com les elèctriques que quan pitjor, millor. Mai una recerca científica havia sigut tan rentable com la de la vacuna de la pandèmia davant una demanda histèrica i desbordada. Es faran d’or, llamp me mau! I potser quan els beneficis els hi surtin per les orelles faran la “bona obra de caritat” anual d’enviar-ne unes quantes caixes a l’Àfrica negra de pell i de sort. Segons diuen les ONG que s’hi belluguen en prou feines s’ha punxat cap negre pobre, que són la majoria. No m’estranya que augmenti el consum d’ansiolítics i més que en necessitarem mentre estiguem governats per esquizofrènics o immorals que permeten que hi hagi paradisos vip de les vacunes als emirats àrabs o en indrets més “proletaris” com a la comunista Cuba, on sembla que preparen “forfaits exprés” per “punxar” la seva vacuna casolana, quan la tinguin disponible i estiguin servits els residents. I aquí a Espanya, enlloc d’espellingar-se la classe política per trobar les dosis de vacunes que falten perquè al començament de l’estiu el setanta per cent de la població estigui immunitzada, treuen els ganivets de la faixa per disputar-se par-cel·les de poder com si fossin canalla que no es deixen prendre les joguines. I la presidenta il·luminada de Madrid, si no li paren els peus, acabarà passant a la història per declarar unilateralment la independència del seu "corralet" perquè creu que viu a “la ciutat dels miracles”. Potser per enveja de la Barcelona “ciutat dels prodigis”. Prerrogativa poètica que tampoc sé si tal com ho pentinen des de les dues bandes de la plaça de sant Jaume, seguirà mereixen molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada