PROPOSTA
DE REFLEXIÓ (dijous 25 octubre de 2018)
- La Comissió d’Ensenyament del Congrés
dels Diputats va aprovar fa una setmana per unanimitat una proposició no de
Llei de Podem que insta el govern espanyol a recuperar l’assignatura
obligatòria de Filosofia durant els tres últims cursos d’institut. Segons la
proposta, que ha obtingut el vot favorable també del mateix PP que la va
relegar a l’ostracisme acadèmic durant el seu mandat, s’impartirà com a matèria
comuna i obligatòria amb l’accent sobre els continguts ètics a quart d’ESO, i
també amb caràcter comú d’obligatorietat com a història de la Filosofia a
primer i segon de Batxillerat. L’assignatura s’haurà d’incloure en un
currículum bàsic per a tot el sistema educatiu no universitari que sigui
“alhora estable i flexible en els continguts”. L’assignatura del Filosofia
havia estat una de les grans damnificades de l’aprovació de la LOMCE, que la va
mantenir com a matèria troncal a primer de Batxillerat però que va eliminar el
caràcter troncal de la Història de la Filosofia de segon de Batxillerat i el
caràcter obligatori d’Ètica de quart de la ESO. La Unesco ha declarat la
necessitat d’ensenyar Filosofia i nombrosos estudis apunten que tant la
Filosofia en general com Història de la Filosofia ajuden al desenvolupament intel·lectual
de l’alumne en l’exercici del pensament abstracte i en el desenvolupament de la
funció executiva del cervell. “Si entenem que una de les finalitats
prioritàries de l’educació consisteix en formar ciutadans lliures, la Filosofia
és imprescindible per desenvolupar el pensament autònom i crític en què es
fonamenta la democràcia”, diu la iniciativa política aprovada.
El significat etimològic de la paraula
filosofia diuen que és “amor a la saviesa”. Heràclit, per exemple, va afirmar
que convenia que els filòsofs sabessin una mica de tot, però en Sòcrates li va trencar
les oracions fent aquella cèlebre confessió que ell només sabia que era un ignorant
assedegat de coneixements. D’interpretacions de què s’entén per filosofia i,
sobretot, de per què serveix en trobaríem un fotimer, però jo sempre he pensat que
no ens en podem refiar per resoldre problemes com la matemàtica sinó que més
aviat serveix per esbargir el cap d’obsessions tòxiques, a còpia de reflexionar
sense presses. I en quan a l’ètica, ensenya a aprendre a distingir el que és
just del que és injust, el que és bo del que és dolent, escoltant la pròpia consciència
en silenci. Tot allò que es fen trampes a la consciència, acaba resultant
injust i dolent, no us càpiga cap dubte. Ja ho va dir Sòcrates: “la bona
consciència és el millor coixí per dormir”. Entre el repertori de definicions de
la filosofia n’hi ha per donar i per prendre, algunes de ben estrambòtiques però
cap deixa indiferent, sobretot la dels propis filòsofs quan es deixen anar. En
Joan Fuster, per exemple, va escriure aquest estirabot: “definició possible de la filosofia: l’art
d’agafar la vaca pels collons” I en Cícero, aquell de les catilinàries, també
hi va ficar cullerada: “no hi ha absurd que no hagi estat recolzat pels filòsofs”.
En canvi, el murri d’en Francis Bacon escombrava cap a casa: “els filòsofs
estableixen lleis i normes imaginàries per a comunitats humanes utòpiques; els
seus raonaments són com les estrelles, que fan molt poca llum perquè estan molt
altes”. Esporgant aquest calaix de
sastre de les definicions, n’he trobat unes quantes que compro sense regatejar:
“la llibertat consisteix en ser amos de la pròpia vida” (Plató); “donaria tot
el que sé per la meitat del que ignoro” (Descartes); “és l’home només una errada
de Déu, o Déu és una errada de l’home?” (Nietzsche); “només en solitud es pot
sentit set de veritat” (Maria Zambrano); “no facis als altres allò que no
t’agradaria que et fessin a tu, però no et facis tu el que faries als altres”
(Confuci); “el problema de la dona sempre ha estat un problema d’homes” (Simone
de Beauvoir); “el propòsit de l’educació es ensenyar com aprendre per un mateixos;
l’altre concepte d’educació és adoctrinament” (Chomsky).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada