Follow by Email

dijous, 25 d’octubre de 2018

JA TROBAREM PROUS DE PROFESSORS D’ÈTICA, ÈTICS?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 25 octubre de 2018)
- La Comissió d’Ensenyament del Congrés dels Diputats va aprovar fa una setmana per unanimitat una proposició no de Llei de Podem que insta el govern espanyol a recuperar l’assignatura obligatòria de Filosofia durant els tres últims cursos d’institut. Segons la proposta, que ha obtingut el vot favorable també del mateix PP que la va relegar a l’ostracisme acadèmic durant el seu mandat, s’impartirà com a matèria comuna i obligatòria amb l’accent sobre els continguts ètics a quart d’ESO, i també amb caràcter comú d’obligatorietat com a història de la Filosofia a primer i segon de Batxillerat. L’assignatura s’haurà d’incloure en un currículum bàsic per a tot el sistema educatiu no universitari que sigui “alhora estable i flexible en els continguts”. L’assignatura del Filosofia havia estat una de les grans damnificades de l’aprovació de la LOMCE, que la va mantenir com a matèria troncal a primer de Batxillerat però que va eliminar el caràcter troncal de la Història de la Filosofia de segon de Batxillerat i el caràcter obligatori d’Ètica de quart de la ESO. La Unesco ha declarat la necessitat d’ensenyar Filosofia i nombrosos estudis apunten que tant la Filosofia en general com Història de la Filosofia ajuden al desenvolupament intel·lectual de l’alumne en l’exercici del pensament abstracte i en el desenvolupament de la funció executiva del cervell. “Si entenem que una de les finalitats prioritàries de l’educació consisteix en formar ciutadans lliures, la Filosofia és imprescindible per desenvolupar el pensament autònom i crític en què es fonamenta la democràcia”, diu la iniciativa política aprovada.
 El significat etimològic de la paraula filosofia diuen que és “amor a la saviesa”. Heràclit, per exemple, va afirmar que convenia que els filòsofs sabessin una mica de tot, però en Sòcrates li va trencar les oracions fent aquella cèlebre confessió que ell només sabia que era un ignorant assedegat de coneixements. D’interpretacions de què s’entén per filosofia i, sobretot, de per què serveix en trobaríem un fotimer, però jo sempre he pensat que no ens en podem refiar per resoldre problemes com la matemàtica sinó que més aviat serveix per esbargir el cap d’obsessions tòxiques, a còpia de reflexionar sense presses. I en quan a l’ètica, ensenya a aprendre a distingir el que és just del que és injust, el que és bo del que és dolent, escoltant la pròpia consciència en silenci. Tot allò que es fen trampes a la consciència, acaba resultant injust i dolent, no us càpiga cap dubte. Ja ho va dir Sòcrates: “la bona consciència és el millor coixí per dormir”. Entre el repertori de definicions de la filosofia n’hi ha per donar i per prendre, algunes de ben estrambòtiques però cap deixa indiferent, sobretot la dels propis filòsofs quan es deixen anar. En Joan Fuster, per exemple, va escriure aquest estirabot: “definició possible de la filosofia: l’art d’agafar la vaca pels collons” I en Cícero, aquell de les catilinàries, també hi va ficar cullerada: “no hi ha absurd que no hagi estat recolzat pels filòsofs”. En canvi, el murri d’en Francis Bacon escombrava cap a casa: “els filòsofs estableixen lleis i normes imaginàries per a comunitats humanes utòpiques; els seus raonaments són com les estrelles, que fan molt poca llum perquè estan molt altes”. Esporgant aquest calaix de sastre de les definicions, n’he trobat unes quantes que compro sense regatejar: “la llibertat consisteix en ser amos de la pròpia vida” (Plató); “donaria tot el que sé per la meitat del que ignoro” (Descartes); “és l’home només una errada de Déu, o Déu és una errada de l’home?” (Nietzsche); “només en solitud es pot sentit set de veritat” (Maria Zambrano); “no facis als altres allò que no t’agradaria que et fessin a tu, però no et facis tu el que faries als altres” (Confuci); “el problema de la dona sempre ha estat un problema d’homes” (Simone de Beauvoir); “el propòsit de l’educació es ensenyar com aprendre per un mateixos; l’altre concepte d’educació és adoctrinament” (Chomsky).            

A la meva manera de veure, doncs, ara que s’ha la filosofia i l’ètica ja s’han mig desagreujat a l’ensenyament, després de dècades de ser les últimes mones o d’estar-se castigades de cara a la paret o purgant els seus pecats al quarto de les rates, ara el que cal es que se’n facin càrrec d’ensenyar filosofia filòsofs convençuts i que de l’ètica l’expliquin aquells que la practiquin. Només d’aquesta manera serà possible regenerar la societat i eradicar cometre en públic i en privat comportaments impropis. Si voleu que us digui la veritat, francament, no les tinc totes; em fa l’efecte que anem curs de mestres prou ètics per ensenyar ètica i massa envelats per ensenyar filosofia, malgrat el seu currículum estigui farcit de màsters. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada